Aquest “nou cel” del qual gaudirem aquest estiu també podria convertir-se en un reclam turístic

De quin material estan fets els instants que perduren a la memòria? Vos en contaré un de les festes de Sant Bartomeu d’enguany. Havia acabat el sopar a la fresca i l’excel·lent Big Band Banda de Música de Capdera estava interpretant una peça de Glenn Miller. Mentres en gaudia, els ulls començaren a volar. Al cel, just damunt dels músics i els seus instruments, el gegant Júpiter. Els seus satèl·lits no els podia veure a ull nu, però vaig imaginar Io, Europa, Ganímedes i Calixto girant majestuosos al seu voltant al ritme d’aquella música entranyable. Un record que viurà amb mi per sempre, vagi on vagi, fins a finir. O això desitj.

Des que vaig anar a viure a ciutats com Barcelona o Mataró amb cels tenyits de taronja butà que vaig aprendre a apreciar encara més el cel de Cala Rajada. Però el cel de la joventut, a poc a poc, també s’havia anat corrompent de llum elèctrica. És per això he rebut amb molta satisfacció la decisió de l’ajuntament de Capdepera de canviar la il·luminació pública del municipi. A més de consumir menys, segur que els nous llums contaminaran manco. Llençar llum cap al cel directament o per rebot no és tan sols tudar energia, també és embrutar el cel i fer mal a la natura.

Aquest “nou cel” del qual gaudirem aquest estiu també podria convertir-se en un reclam turístic. Per què no? Anar a Cala Agulla a veure estels fugaços és un luxe per a una persona que viu a ciutats fredes i contaminades. Avui hi ha aplicacions màgiques com el Google Sky o l’Star Walk que transformen dispositius com telèfons mòbils o l’iPad en finestres que ens expliquen què veim quan miram al cel i que ens ajuden a trobar planetes, satèl·lits i constel·lacions. O imaginau el far convertit en un observatori on, per unes hores, s’apagassin els llums i a través d’un bon telescopi poguéssim veure Saturn, els satèl·lits de Júpiter que Galileo observà per primer pic, els cràters de la lluna...Avui no fa falta gaire inversió per poder oferir una aventura com aquesta. És tan sols una idea i, per ventura, equivocada perquè un servidor no és cap especialista. Som un turista més. Però n’hi pot haver 500 o 1000 més. Cala Rajada les està demanant a crits. Per sort, cada dia són més les persones que l’escolten i que veuen que ha arribat el moment de fer una revolució al municipi per aconseguir sobreviure. Generacions d’estiuejants retornen any rera any a la recerca de moments irrepetibles amb que vestir de bellesa sa memòria. Aquest municipi, sens dubte, té els materials necessaris per crear-los.