publicat 26-09-2010 

Jack Bilbo, un personatge encisador, tenia alguna cosa a amagar i, cametes me valguin, partí cap a Cala Rajada, un llogaret al qual no arribava, ni arriba encara ara, el tren. Li va ser fàcil fer amistat amb contrabandistes, exiliats, descastats i altra gent de mal viure.  Va obrir un bar que arreplegà tota la púrria dels voltants, ell en comptà una seixantena, i fou un èxit.

Què vengué a fer, exactament, en Jack Bilbo a Cala Rajada? A vigilar els exiliats de l’Alemanya nazi?. Era un enllaç entre el contraban local, amb connexions algerianes, i l’internacional? Era un enviat  del sindicat de Chicago en vistes a la expansió del negoci?. O, per ventura, ens hem de creure les seves paraules i  vingué a amagar-se? De què? De qui? Per què?

Al poc temps d’empresonar Alphonse Capone a las presó d’Atlanta (1932), Adolf Hitler fou nomenat Canceller (30 gener 1933). Una casualitat fatal per a Bilbo, el qual, a la vegada, fugia, espiava, negociava i mitjançava; més endavant, pintà.

 

 “Un home que semblava el tsar de Rússia va entrar amb pas majestuós…” [al Wikiki], ens fa saber Bilbo a les seves memòries. Exactament, Hans von Galitzien va entrar amb pas majestuós, i ben segur que el coneixia. Els Von Galitzien van accedir a la noblesa l’any 1915, ungits per l’emperador Francesc Josep I, gràcies a la seva immensa fortuna, amassada pel pare, dedicat al negoci,  entre molts d’altres, d’éssers humans: enviava desertors de l’exèrcit rus de cap als Estats Units i venia al·lotetes camperoles a l’Argentina i Brasil i, a més, representava cases marítimes i cases de putes  estrangeres, com ens fa saber Joseph Roth, a qui inspirà el personatge de Kapturak a la “La Marxa Radetzky”.

“…amb pas majestuós, amb una dona tremendament grassa”,  segueix Bilbo. Exactament ,Josephine Deadilier, vídua de Jacob Bentham, home de confiança, a la City de Londres, de Louis Nathaniel de Rothschild; qui continuà l’amistat amb la família a la qual servia en missions delicades.

El  fals matrimoni gras s’establí a Madrid el novembre de 1932, on dugué una vida social molt animada, entrevistant-se amb membres del govern, diputats, nobles, banquers i industrials, i organitzant festes i saraus. Per davall, però, la senyora Josephine posava ordre en els assumptes del seu patrocinador, i Von Galitzien, a més d’estendre els negocis familiars, ocupava part del seu temps a les casernes militars. (Obrim parèntesi per a interrogar-nos sobre la possibilitat que en el tràfec de jueus, una dècada més tard, entre els Pirineus i Lisboa, les empreses dels Von Galitzien participassin en la seva organització).

Què hi feia, a Cala Rajada, el fals matrimoni gras? Què retrataren exactament? O a qui?. Jack Bilbo s’encarregà d’escriure l’anècdota a les seves memòries,  per fer-ho saber a algú que sabia que  les llegiria, un cas que quedà obert i que encara rajava i que Bilbo volgué aclarir exculpant o assenyalant  algú. Ell havia complit.

Queda per als historiadors investigar les entrades i sortides de sa Torre Cega al llarg del període en què Jack Bilbo visqué a Cala Rajada. No s’hostatjaria, el fals matrimoni gras, a can Verga? Els negocis dels Von Galitzien i els de Joan March tenien punts en comú. No seria Bilbo un emissari entre les parts?

Exactament dia 25 de setembre de 1933, a les 20:30 hores, quan arribaven a Alcúdia, procedents d’Inca, foren assassinats els germans Miquel i Baltasar Isern pels carrabiners Castiella  i Antonio Lora, casat aquest amb una felanitxera (Felanitx està a 11 km de Campos), en presència del delator Rafel Fluxà Garcia. No feia gaire, a Orà, hi havia hagut moguda forta entre els fabricants de tabac, i Bilbo, com a informador,  no era aliè al que allà s’hi coïa. Jack Bilbo, com veim, no mesura el temps segons el calendari de l’era vulgar, sinó que ens fa saber  la data de la seva estada a Cala Rajada per una “vendetta” entre contrabandistes. Bilbo no és una animeta vulgar, sinó un portent que mesura el temps segons la seva pròpia biografia.

 No podem estar de mencionar un altra personatge singular, Herr Prector Haravan, de l’estada del qual a Cala Rajada en Jaume Fuster en féu una nota biogràfica a partir del que anava contant en Miquelet, que no sabia de la missa la meitat. Haravan fou tresorer del NSDAP i com tot tresorer de partit dugué una vida molt agitada; però a a partir del juny del 1934, coincidint amb la “vesprada dels ganivets llargs”  va fer-se fonedís. El tornam a trobar als inicis dels anys quaranta, treballant al Ministeri de la Guerra, en el departament comercial, encarregat de la importació de materials estratègics, com és ara el wolframi, i aquí segur que topà amb els Galitzia, que feien l’agost transportant mercaderies d’aquí cap allà i viceversa.


No provaria, el fals matrimoni gras, una nova aplicació del carbur de wolframi relacionada amb els raigs X, al corral del Wikiki? No seria la suposada màquina de retratar l’aparell que  Bilbo i i el seu company Batz anaren a cercar entre els fardells de contraban? Diguem, de passada  que el tungstè, del grup 6 de la taula periòdica amb nº atòmic 74, forma part de la fórmula magistral de les molènies. Per cert, que tal els dry-martinis del Wikiki?.//llucià rinyon//

Bilbo fent d’espàrring de Max Schmeling