DOS PINS PER CONFONDRE

En directe es perceben més l’ambient i les intencions, amb la cara que posen ja saps per on van els trets; però a les onze del matí hom fa feina i he d’escoltar el plenari per la ràdio. D’entrada vull dir que enyorarem en Muntaner, ell era l’autèntic animador de la sala, sense ell els plenaris han perdut aquell xic comicoteatral que tan bons rendiments li donaven al cronista i que ens obrien un ventall de possibilitats de crítica enormes. Però així i tot la cosa encara dóna per molt. El plenari d’aquest dimarts, lluny de ser un d’aquells que de tant en tant ens brindaven en Muntaner i na Marieta, ens va fer veure unes quantes coses: que els que comanden mai s’equivoquen (siguin del color que siguin). Doncs sí, sembla que la cosa va per aquí, que sempre s’ha pres la decisió correcta i que és el que s’havia de fer;  que la tallada dels pins està més que justificada i que ha estat una decisió valenta i, sobretot, molt decidida i meditada (jo m’atreviria a dir que precipitada). Ho va dir el batle i també ho digueren en Sebastià Sureda i na Maria Orts. En Tolo i en Sebastià potser es creien el que deien, però na Maria puc ben assegurar (i sense veure-li la cara) que no, que es va haver d’empassar l’assumpte dels pins per imperatiu d’estabilitat del pacte. Fa cinc mesos aquesta actuació hagués merescut una protesta contundent per part de na Maria, d’en Mateu i potser del PSOE, no en tenc cap dubte. També vaig corroborar que els de l’oposició s’obliden molt aviat del que han fet ells quan han  governat, de les actuacions nefastes i contra el poble que han realitzat sense consultar pràcticament amb ningú. Però això és la política, ara ens toca fer el paper de comandants i després d’opositors, i sempre s’assumeix el rol més o manco amb encert, ningú se sol sortir del guió. Perquè cap dels que comanden surt a dir: no senyors, ens vàrem equivocar, ha estat una decisió presa a corre-cuita, haguéssim pogut esperar una mica més i entre tots trobar la solució més adient (que potser hagués estat la mateixa). Ni cap de l’oposició ens diu que ells també s’equivocaren quan comandaven i que per això ara veuen que les coses no s’han de fer així. El que varen dir els del PP i Es Grup ahir sobre la tala dels dos pins del Sitjar, dit per la seva boca no és creïble de cap de les maneres, precisament si hi ha qualcú desacreditat moralment per fer les acusacions que feren són ells. Però be, tal vegada si la política anàs així de condreta com la pint jo, és ben segur que no podríem fer les cròniques amb aquest punt satíric i ens hauríem de conformar de relatar els fets d’una manera plana i senzilla. Fins al pròxim plenari. Ja veurem per on ens sortiran aquesta vegada.