Lluís Maria Xirinacs s’ha cansat. Ha decidit partir voluntàriament cap a l’altre costat de la tanca, al lloc dels homes i les dones lliures. S’ha alliberat de la seva esclavitud lluitant com ho ha fet sempre. El seu darrer acte de protesta, enfora de ser excessivament mediàtic, ha estat brutal. S’ha d’estar molt, però que molt cansat per a elegir el suïcidi com a acte de protesta. Ens volia fer pensar, ens volia fer meditar, ens volia advertir, ens volia fer dir coses, doncs ho ha aconseguit. El mon de la política i de les llibertats està  confús i ens confon. Assistim a tot tipus d’espectacles a tots els nivells de la vida política i institucional. A nivell superior (govern espanyol, per exemple), ara mateix en tenim un al qual no li puc trobar nom; em refereixo al serial de Navarra, a la vergonyosa posició d’un  PSOE completament acomplexat pel PP, i que es passa pel folro la voluntat de la majoria del navarresos i bona part de la dels seus militants i simpatitzants i dona el poder a una sucursal del PP només per por de la trifulca dels Zaplanas, Acebes i tota aquesta colla de contorsionistes polítics. A nivell mitjà (comunitat autònoma, posem per cas), un altre serial: el d’IB3; primer fan fora en Miquel Àngel Nadal, després aquest fitxa per la COPE i ara, fort i no et moguis, el volen fer tornar sense saber exactament per què. Però no acaba aquí el serial, el clan dels valencians, els homes i dones forts de la IB3 pepera, han estat renovats i continuen al seus llocs de feina tot i les acusacions de corrupteles i excessos de sous; per llogar cadireta, vaja. Ja veurem fins on arriben en Martorell i els seus socis. I a nivell inferior (ajuntament, sense anar més enfora) el dia a dia ens forneix algunes “curiositats” que també ens confonen. Però abans d’entrar en detalls vull advertir que malgrat les crítiques vessades, els que governen ara son els nostrus, com diu el meu amic Miquel, i amb els nostrus hem d’anar més alerta precisament per això, perquè son els nostrus (sí, ja se que els del PP sempre fan pinya, passi el que passi, però jo no, per això no som del PP, entre altres coses). Alerta doncs, no fos cosa que entre crítica i crítica sortís qualcú i m’acusàs de Fabio, o sia, de malsofrit a qui no hi ha res que em vagi be: si uns perquè són del PP, que si altres perquè són... els nostrus. Bé, als qui es pensen que son d’esquerres i que a més a més en tenen l’exclusiva els vull dir que no es preocupin, que no em convertiré en un Fabio, però que hi diré tot el que trobaré. I per fer tan poc temps que governen hi trob moltes coses: dels pins de l’aparca-dance del Sitjar ja vaig opinar per mitjà d’un article en aquesta mateixa pàgina, però vull afegir que també compartesc al cent per cent el del navegant solitari, article molt més precís i complet que el meu. Una altra confusió: el programa de festes bilingüe. Jo, il•lús de mi, em pensava que els nostrus cuidarien més aquests detalls, que dominaven prou bé les teories sociolingüistes i que esmenarien la política que en aquest sentit han fet els del PP-Es Grup aquests darrers quatre anys. Ben enfora d’això; he anat errat de totes totes. L’any que ve el poden fer “trilinguish”, encara serà més modern, més progre i més pràctic. Ah!, i quan algú vos cridi per telèfon (em referesc als nostrus) procurau collir-lo, i si en aquell moment no podeu, en tenir un buit a l’agenda tornau la trucada perquè potser que la informació que vos donin pugui ser de molta utilitat. Les formes també marquen les diferències; ja sabeu, això dels detalls.
En Xirinacs s’ha cansat i en Xirinacs suposo que ha tingut els seus motius per sentir-se fracassat i per haver-se cansat. Jo encara no hi estic tan com ell i potser no hi estaré mai, entre altres coses perquè segurament em prenc la vida d’una altra manera, però vos puc ben assegurar que en començ estar una mica tip de tot plegat, que entre “Terminators” , “Johns Travoltas” i altres personatges del món poderós i totpoderós vaig d’ensurt en ensurt. La política i els polítics sovint naveguen entre l’ambigüitat i la incoherència i això no és bo ni va be, confon  la gent, denigra la política i els resta credibilitat i confiança. Però així i tot estam d’acord, s’ha de governar, s’han de prendre decisions valentes, s’ha de ser pràctics, però, collons, feu-ho amb coses realment importants, que ens sorprenguin positivament. Que el pròxim ensurt sigui rebut amb alegria i una enhorabona entusiasta. Que la confiança rebroti de bell nou i que l’exemple de lluita costant del nostre amic Xirinacs romangui viu dins les nostres consciències.

Felip Esteva Castro