Aquest Nadal, la soledat torna a tenir el mateix nom: Juan Carlos I. L’imagín a la seva mansió de dues plantes amb platja privada a l'illa de Nurai, a quinze minuts d’Abu Dhabi, plorant i dient-li “por qué no te callas” a Froilán (el padrí no deu voler compartir les prostitutes de luxe que el visiten cada dia).  

Amb la cacera de Botswana es va obrir la veda per a publicar les malifetes d’aquest hereu de Franco. Ara, un grup d’exmagistrats del Suprem i exfiscals li acaben de presentar una querella per delictes contra la hisenda pública a la sala segona del Tribunal Suprem. L’emèrit ha treballat a fons per aconseguir que la monarquia parlamentària espanyola sigui l’única de tot el món que no és aprovada pels seus súbdits i el fill li ha rematat la feina. 

Però el divorci entre la societat espanyola i els borbons ve d’arrel. L'any 1995, Suárez va confessar que al referèndum de 1978 va haver de lligar la monarquia al vot de la constitució "porqué hacíamos encuestas y perdíamos". Els espanyols només s’han empassat la monarquia dels borbons amb mentides i manipulació. Prest complirem mig segle d'indigestió monàrquica.

Deu ser aquest malestar estomacal el que provoca que Felip VI acostumi a posar cara de vinagre, especialment quan li queda un paracaigudista penjat d'un fanal. En canvi, quan va enfangat i abraça un neonazi, com a Paiporta, se’l veu millor, en la seva salsa. Això és perquè el cordó umbilical que lliga a Felipe VI amb el règim feixista i assassí franquista no és només hereditari. Que el color dels neonazis espanyols de Vox sigui el verd, no és casualitat: "VERDE" = "Viva El Rey De España".  

Quan Alemanya va perdre la II Guerra Mundial, es va fer neteja de nazis als jutjats, a la política i la policia. A Espanya, com que varen ser els únics feixistes que guanyaren la guerra, encara hi són. Ho demostren els "Sis de Saragossa", empresonats per manifestar-se contra Vox; els d’Altsasua; les persecucions judicials contra el Procés, Valtonyc, Podemos, Oltra… Vivim en un cop d’estat judicial permanent dirigit per jutges com Peinado contra els familiars de Pedro Sánchez amb causes fake. Veurem si també s’atreveixen a inventar-se les condemnes. 

Actualment, quan surt un pedaç brut de l’emèrit, els opinadors dels mitjans de les 100 famílies que dirigeixen Espanya des del franquisme (Antena 3, Tele 5, La Sexta, Cuatro, ABC, El Mundo, etc.), el critiquen amb duresa, però comparteixen una consigna: "Les malifetes del pare fan brillar més les virtuts del fill". Veurem si les bastides del padrinet Francisco Franco aguanten bé, si tot està ben fermat i no ha de partir escapat, cametes em valguin, com el padrí sisè, Carlos IV; el cinquè, Fernando VII; la quarta, Isabel II; el repadrí, Alfons XIII; el padrí, Juan de Borbón i el pare, Juan Carlos I. Difícil fugir dels designis marcats per dos segles d’aquesta dilatada nissaga de lladres. 

Segons Mancur Olson, un economista i teòric polític nord-americà, l’origen de les monarquies l’hem d’anar a cercar en la conversió dels bandolers itinerants en estacionaris. Un "bandoler estacionari" és un lladre que decideix establir-se en una àrea específica i extreure recursos de manera continuada. Aquest bandoler, a diferència del bandoler itinerant, té un interès en la prosperitat a llarg termini de la seva àrea per poder robar d’una manera més segura. En el fons, els Borbons i tota la casta que els acompanya, volen que ens vagin bé les coses i, d’aquesta manera, poder-nos continuar parasitant-nos.


Miquel Piris