Ahir, ma mare anava a preparar sopes mallorquines (1), quan va veure que no tenia ceba (2), així que demà aniré a comprar-ne al mercat amb ella (3). He utilitzat tres vegades el verb anar i no he fet cap errada. En canvi, són inadequades oracions com Ara que ja tenc ceba, *vaig a preparar les sopes mallorquines. *Anem a veure quins ingredients té! Com pot ser? I això, com es menja? A resoldrem, i no *anirem a resoldre, l’enigma. 

La perífrasi anar a + infinitiu es pot fer servir per designar situacions que estaven a punt de passar, però que finalment no van tenir lloc, per tant, és una construcció que s’utilitza per parlar del passat. Ho podem veure en el primer exemple, on ma mareestava a punt de preparar les sopes mallorquines, però al final no ho va fer. 

En el segon cas, va veure és la forma en passat perifràstic del verb veure. Tot i que va coincideix amb la tercera persona del verb anar, en realitat és un auxiliar. Fixau-vos que no apareix la preposició a i que es podria substituir per la forma del passat simple veié.

També és una construcció adequada quan anar és el verb principal i implica desplaçament, com passa en el tercer cas, on m’hauré de desplaçar fins al mercat per comprar cebes. Podem saber que anar és el verb principal perquè aquest és l’únic exemple en què podem canviar l’ordre dels elements de l’oració i posar complements entre anar i l’estructura formada per “a + infinitiu” sense quel’oració perdi sentit: es pot dir tant Demà aniré amb ella a comprar-ne al mercat com Demà aniré al mercat a comprar-ne amb ella com Demà aniré al mercat amb ella a comprar-ne (en canvi, no té sentit dir Ahir, ma mare anava sopes mallorquines a preparar, per exemple).

Les dues darreres oracions no són adequades perquè no es pot emprar la construcció anar a + infinitiu per expressar una acció imminent en el present o el futur (excepte si hi ha un desplaçament físic, com en el cas del tercer exemple). En lloc d’això, podem fer servir altres recursos, com ara la construcció estar a punt de + infinitiu o el futur simple. Per tant, Ara que ja tenc ceba, estic a punt de preparar les sopes mallorquines. Vegem quins ingredients té! 

Esperam que amb aquest article hàgiu descobert que no hem d’emprar pus la construcció anar a + infinitiu per parlar del futur i que us hagin vingut ganes de menjar unes bones sopes mallorquines.