Miquel Piris
Monòlegs del Cap
Putes juguetes !
L'ull dret em balla. No el puc aturar. Va començar ballant un vals vienès, va continuar pegant bots com els dimonis per Sant Antoni i avui ja fa street dance. El duré a Fama. I les mans fa dies que em tremolen. A més no puc dormir i CRIT PER QUALSEVOL COSA! Tot per culpa del Nadal. No, no és per les maratons de dinars familiars ni perquè hagi ingerit massa substàncies psicotròpiques. No. La culpa és de les juguetes noves dels meus fills. Per començar, m'agradaria saber qui és el dissenyador dels paquets. Punyeta, que el cagatió li va dur a ma filla una pepa que fa pipí i camina i encara no l'hem poguda treure de la capsa. No hi ha manera d'alliberar-la de tots els cables i grampons amb què està subjecta. Que tenen por que s'escapi? I ja veus ma filleta amunt i avall arrossegant la seva capsota humida que comença a caure a trocets i amb una veueta que surt de l'interior que diu: "¿Quieres que camine?". "No, no pots caminar! Barbie xinesa! Fins que la capsa no es desintegri que no podràs sortir d'aquí perquè no tenc ni un tallador làser ni un disc amb puntes de diamant per poder-te treure d'aquí!"
El Transformer del meu fill, n'Òptimus, en canvi, va ser més bo de desempaquetar. Òptimus? I un me negre. Péssimus Extratosfèricus li escau més. Em vaig passar tot el dinar de Reis intentant transformar-lo en camió. Pensareu que sóc un poc bàmbol. És possible, però el meu cunyat és enginyer i va acabar amb la parpella ballant el Txikitxiki. "Jas, criatura. Després de tres hores el teu pare i el teu conco ho han aconseguit. Gaudeix del teu Òptimus convertit en camió en aquest dia tan especial". "Papà, me'l fas robot un altre pic?". "Fes el favor, vés a jugar amb el cotxe teledirigit". "No puc, ja no funciona. Se n'ha romput l'antena". "Em cag en Juguettos i els fabricants xinesos de la punyeta!!!"
I després encara vaig haver de muntar el Hot Wheels. Algunes nits, si aconseguesc dormir una estona gràcies al Zolpidem, encara somnii en els plànols d'aquest artefacte. S'ha de ser realment malvat per posar una cosa així al mercat i dir que és per als nins. No, amics, a mi no m'enganyen. Tot això és un complot. Uns terroristes que han segrestat el pare Noel i els tres Reis d'Orient. Són els mateixos que dissenyen els virus d'ordinador, els mobles per muntar d'Ikea i els programes del cor de Tele5. Tot plegat en realitat són armes psicològiques per anar-nos debilitant mentalment. No ho hem de consentir: comprem pilotes, pepes sense capsa, juguetes sense instruccions de muntatge, mobles acabats... I si anau a Ikea, feis com jo, comprau un rotlle de salmó i fugiu corrents. O això o acabareu trobant que la massacre que Israel està fent a Palestina és justificable; que el batle de Capdepera ha de dimitir o que s'han de donar doblers als bancs i a les seves constructores perquè hi ha crisi.
El Transformer del meu fill, n'Òptimus, en canvi, va ser més bo de desempaquetar. Òptimus? I un me negre. Péssimus Extratosfèricus li escau més. Em vaig passar tot el dinar de Reis intentant transformar-lo en camió. Pensareu que sóc un poc bàmbol. És possible, però el meu cunyat és enginyer i va acabar amb la parpella ballant el Txikitxiki. "Jas, criatura. Després de tres hores el teu pare i el teu conco ho han aconseguit. Gaudeix del teu Òptimus convertit en camió en aquest dia tan especial". "Papà, me'l fas robot un altre pic?". "Fes el favor, vés a jugar amb el cotxe teledirigit". "No puc, ja no funciona. Se n'ha romput l'antena". "Em cag en Juguettos i els fabricants xinesos de la punyeta!!!"
I després encara vaig haver de muntar el Hot Wheels. Algunes nits, si aconseguesc dormir una estona gràcies al Zolpidem, encara somnii en els plànols d'aquest artefacte. S'ha de ser realment malvat per posar una cosa així al mercat i dir que és per als nins. No, amics, a mi no m'enganyen. Tot això és un complot. Uns terroristes que han segrestat el pare Noel i els tres Reis d'Orient. Són els mateixos que dissenyen els virus d'ordinador, els mobles per muntar d'Ikea i els programes del cor de Tele5. Tot plegat en realitat són armes psicològiques per anar-nos debilitant mentalment. No ho hem de consentir: comprem pilotes, pepes sense capsa, juguetes sense instruccions de muntatge, mobles acabats... I si anau a Ikea, feis com jo, comprau un rotlle de salmó i fugiu corrents. O això o acabareu trobant que la massacre que Israel està fent a Palestina és justificable; que el batle de Capdepera ha de dimitir o que s'han de donar doblers als bancs i a les seves constructores perquè hi ha crisi.