a MLL
El votar està sobrevalorat. Els electors estan sotmesos al biaix de la confirmació i la representativitat, a la dissonància cognitiva, a l’efecte ramat, a la sobrecàrrega cognitiva, als efectes enquadrament i ancoratge, a la prominència informativa, a la fal·làcia ad ignoratiam i a la verecumdiam, a l’estètica electoral i a moltes altres males influències que cap mare voldria pel seus fills.
Els abstencionistes, gent que no s’interessa per la política i que no tenen criteri propi, i a la vegada prudent i respectuosa amb els conciutadans, prefereixen no interferir en els resultats electorals sabedors que serien presa fàcil dels demagogs i adulterarien els resultats electorals.
Desgraciadament no es pot dir el mateix dels electors que, estant atrapats en les xarxes de les fal·làcies i les dissonàncies, se creuen els reis del mambo, sempre disposats a donar lliçons (una tirallonga insubstancial de tòpics, de fet), a desqualificar als qui mantenen criteris polítics distints i, per si fos poc, a dubtar dels seus coeficients intel·lectuals. Són la monda.
Desprès hi ha el mantra dels qui s’obstinen en cantar lloes al programa electoral, quan és materialment impossible tenir coneixements suficients per a la comprensió de les matèries que el conformen i, encara més, per a la seva confecció. A la pràctica no passa d’ésser una tirera de bones intencions, perquè la caixa
cranial mideix uns 58 cm3 i no més. I encara més, la política està orientada al futur i per definició no podem incloure’l al programa. Finalment voten desinformats, això si, hi posen molta bona voluntat.
Hi ha els meravellosos electors fanàtics que voten a pinyó fitxa, sempre als mateixos, independentment del programa, les persones, l’experiència i les circumstàncies, sempre disposats a defensar els “seus” contra tota evidència, pels quals la jornada de reflexió (i la reflexió en si mateixa) és sobrera.
A partir d’aquí concloure que s’elegeixen els millors candidats possibles, quan un sorteig amb la combinació guanyadora de la bono loto proporcionaria millor material, és operar baix el mantell de la ignorància velada.
El votar està sobrevalorat, sobretot pels moralistes, aquest que s’auto atorguen una superioritat moral sobre els abstencionistes pel simple fet de votar. Essers moralment superiors, feligresos pels quals la política és una activitat màgica-religiosa amb els quals és ontològicament impossible establir un diàleg al predicar des de la mera subjectivitat.
La sobirania popular està sobrevalorada. A les últimes eleccions provincials el trosset que ens tocà a cada un és d’una part entre 789.174, surt més a compte anar a la platja. Tanmateix, a les decisions importants les prenen els directius de les mega empreses, més enllà dels interesses populars, davant la inòpia dels elegits, en bona part deguda a la informació asimètrica que proporciona el mercat polític. Si volen augmentar el número de participants en la performance haurien de millorar el programa d’incentius, si regalessin un dècim de loteria “otro gallo les cantaria” i, si fos de la grossa de Nadal no te dic.
La campanya electoral, la jornada electoral, el acudir als col·legis electorals, el estar pendent dels resultats pot complir la funció de relligar la comunitat a l’entorn d’uns valors i creences compartides, tot i que a la societat de l’espectacle cada dia s’hi representen shows de tota mena que la compleixen amb escreix. En qualsevol cas, els heterodoxos son consubstancials a la democràcia.
