La història de Sor Isabel Font dels Olors amb el tinent Bustillos encara és vigent a l’actualitat
I el capità Antoni
ballà un minué
amb angelets bàmbols
a dalt d’un fasser.
Josep Maria Llompart
...entraron en la ciudad unos cien dragones, de aquellos altos, arrogantes i fornidos, de que todavía nos hablan con admiración nuestras abuelas.
Gustavo Adolfo Bécquer
S’ha contat moltes vegades i de moltes maneres diferents, també s’ha novel·lat com ho va fer Miquel Mestre a la seva obra Cos de dona. Fins i tot aquest «amor rebel» ens pot recordar altres relats dins el món de la literatura com puguin ser el de Don Álvaro o la fuerza del sino, del Duque de Rivas, Don Juan Tenorio, de Zorrilla o inclús La Ilíada, d’Homer, amb el rapte d’Helena per part de Paris a Esparta, causa i motiu de la guerra de Troia. La qüestió és que la monja sor Isabel Font dels Olors, de família artanenca importantíssima, que residia al convent de La Misericòrdia es va escapar amb el tinent de Dragons d’Oran Manuel Bustillos, de 30 d’anys d’edat, casat i amb dos fills, natural de Burgos, perquè no suportà la pressió de viure una vida de clausura i repressió que ella no estava disposada a assumir, per aquest motiu, dia 5 d’agost de 1741, es disfressà d’home i va entregar tota la plata que tenia al seu nou amant Bustillos, perquè aquest pogués sufragar la seva escapada. Els Dragons eren un cos de l’exèrcit que va sorgir a mitjans del XVI i va desaparèixer a principis del XIX, que combatien com a cavalleria. Dia 14 d’agost s’enviaren dos picapedrers al convent de la Misericòrdia i disposaren que sobre l’arc en què conclou la segona capella del Sant Crucifix, a la part de l’epístola hi havia una excavació distant del terra de més de quaranta pams i que podia ser causada per alguna cosa que s’havia davallat per allà amb alguna corda.
Primerament, el capità Antoni Barceló ha recollit un capell del terra, ell ho intueix, és el que li va caure a sor Isabel Font dels Olors mentre escapava cap al moll de Palma per agafar una embarcació que els portaria fins a Cartagena. Aquest militar els perseguirà amb el seu vaixell. «El lleó» i els donarà captura quan ja arribaven a terres hispanes. Aquesta és la història que es conta a Rapto de una monja por un oficial de Dragones (Proceso y ejecución del teniente Bustillos, S. XVIII)[1]
També està recollida en el Cronicon Mayoricense d’Àlvaro Campaner i a les Llegendes de Gaspar Valero[2]
A més, és molt recomanable el programa Llocs amb Història: Els Olors, amor impossible[3] presentat per Victòria Morell
i Tomàs Vibot. Així ho narrà Gabriel Janer Manila[4]
: «Antoni Barceló tenia 25 anys i era ben coneguda la seva destresa en la persecució de vaixells enemics. Ara es tractava de percaçar aquella nau en la qual s’escapava amb un tinent del Regiment de Dragons una malmonjada del convent de la Misericòrida».
La història va ser molt sonada perquè Bustillos, que havia estat destinat a cobrir el lloc de vigilància al castell de Capdepera (no de bades s’hi han trobat grafits de xabecs a la part superior del convent que surt en el mapa), va visitar en un descans d’estiu a la família d’Isabel a la possessió de la Font dels Olors, una de les més importants del poble d’Artà.
En la declaració que fa Bustillos comenta: « havia cosa de dos anys i mig que coneixia Sor Isabel Font i tot això amb motiu d’una carta de recomanació que li va donar per a ella el seu pare Francesc Font, que estava destacat a Artà». El fet d’apropar-se a l’enamorada en la mateixa casa va fer que el seu amor fos un vertader acte de rebel·lia, perquè abans es casaven segons allò que convenia a la família. En aquella època, el matrimoni no era tan a atractiu com pot semblar, les dones estan fartes dels nobles mallorquins. El lligam entre la noblesa i religió era molt estreta. Artà en aquella època era, com Capdepera, el que estava més enfora. Per arribar-hi
de Palma es necessitaven més de 24 hores.
Seguidament, l’impacte real d’aquesta història és que el tinent Bustillos acaba executat en guillotina a la plaça del Born, allò que vol dir, presumptament, que la guillotina s’havia emprat abans a Mallorca que no pas a França. Segurament, no devia ser una guillotina, sinó un mecanisme semblant, que curiosament s’atribueix la seva invenció al tinent Bustillos. Carlos Garrido narra el seu destí:
«Lo más curioso es que, una vez muerto el oficial, no sabían qué hacer con la protoguillotina que él mismo había inventado. Y a falta de una solución mejor, decidieron enterrarla en el Hort d ́en Moranta».[5] El que crida fortament l’atenció és que quan varen tornar al port de Palma, alguns aplaudiren al capità Barceló, però d’altres ploraren la detenció dels enamorats. Quan Bustillos era a punt de pujar al cadafal del Born, després d’haver-li adjudicat un procés amb vuit càrrecs, va passar pel passadís d’espases que els seus companys de Dragons li brindaren en forma de protesta per la seva condemna final. Entre la gent del
poble que acudí a l’execució hi va haver qui cridà «llibertat» per al tinent Bustillos. Se l’enterrà solemnement a Monti-Sion. En aquest sentit, va ser un altre company seu, D. Lorenzo Vela y Ortega, cadet del regiment d’infanteria de Sevilla, qui va escriure un romanç corprès per aquest tristíssim cas:
será bien que yo publique
la mísera y desgraciada
infeliz muerte que tuvo
un joven que a su garganta
cortó el hilo de la vida
con su ilusión temeraria.
D’altra banda el final de Sor Isabel dels Olors va ser el regrés al convent, amb la humiliació d’haver de besar els peus de les altres monges del convent, dijuni durant dos dies a la setmana a pa i aigua i prohibició de sortir al locutori, a no ser per visita de la seva família. La clausura en el segle XIX significava que quedaves allà de per vida. El mateix dia que es complien 40 anys de l’execució de Bustillos, ella es va suïcidar amb un llençol a la seva cambra i traspassà dia 4 de maig de 1781. S’ha de
dir que Campaner al Cronicón la tracta de «la delincuente». El seu enterrament va ser ocult i sense tocar les campanes de l’església per a no aixecar suspicàcies ni provocar reaccions semblants. Tot plegat va ser un acte vergonyós que segurament en l’actualitat no hagués tengut més transcendència que la d’uns enamorats que fugiren a un altra banda per no estar d’acord amb els imperatius familiars i socials de l’època.
Finalment, aquesta obra es va transmetre oralment, per boca orella i així és com segurament arribà fins Artà i suposadament, també fins a Capdepera. Ara, per sort, les relacions són molt diferents (o si més no ho haurien de ser), però és important preservar aquesta història perquè aquell que no té memòria no sap on va. No és de cap de les maneres, una història petita, perquè fins al dia d’avui en parlam. Tant de bo no es torni a repetir aquest nostrat Romeu i Julieta.
Agraïments: Marta Aspachs, Antoni Flaquer «Coix», Carles Balle i Gabriel Barceló Català.
Joan Cabalgante i Guasp
[1] RIPOLL, Luis y Carlos (Dir.): Rapto de una monja por un oficial de Dragones (Proceso y ejecución del teniente
Bustillos, S. XVIII). Col. Panorama Balear 2. Palma de Mallorca 1975.
[2] VALERO i MARTÍ, Gaspar: Palma, ciutat de llegenda. J. J. Olañeta, editor, 2000.
[3] Els Olors, un amor impossible
[4] JANER Manila, Gabriel: El general Barceló. Biografies de Mallorquins. Ajuntament de Palma 8. 1984.
[5]GARRIDO, Carlos: La guillotina de Bustillos.
