Llorenç Tous
22/09/2022





















Són moltes les maneres d'emigrar, també les que es donen sense canviar de llengua, ni tan sols de valors. Amb la mateixa fe de passaport, se succeeixen un darrere els altres els desarrelaments que arrencant llàgrimes i descobreixen solituds. També el cor és un camp on brollen penosos desenganys, injustos i inútils contratemps, glòries aparents i vanes.

Tot i això i per fortuna, la veritable riquesa, les sorpreses positives i una vida nova, esperen sempre el pelegrí de la vida.

Sempre apareixen a l'altra cantonada els desvetllaments dels àngels.

Tots portem a dins un llumí a mà. La podem encendre a cada compromís; no se n'extingeix la petita llum.

Tots som “terra habitada”, segons diu el profeta, només cal descobrir el seu Amo. Per al cristià es diu Pare i va deixar el seu Fill encarregat de les seves terres. Aquest Fill és l'Hereu, admirable administrador, entranyable, acollidor, amic fidel. Tothom qui truca a la porta, troba el sentit de la vida i els tresors d'aquest món nou. La meta que es va proposar Déu en crear-ho.