Continuam les converses amb l’objecte de conèixer el somnis dels gabellins respecte del poble. Avui ens trobem, en diumenge de vent i fred del mes d’abril dins un abarrotat cafè, amb n'Inés Pasqual. Ella fa feina al turisme, concretament a l'oferta hotelera i li he d'agrair que hagi trobat temps per jo. Està en la setmana dels nirvis que provoquen l'apertura dels hotels. Ella, aquesta setmana, ha hagut de fer front a l’apertura de dos. A mi m’ha recordat el que conten els actors i la gent del teatre quan estrenen obra de teatre. Ja pots dur 30 anys de professió que sempre hi ha nirvis. Sembla que obrir un hotel provoca un estrès similar. Amb ella parlam...

 
- Com t’agradaria que fos Capdepera d’aquí vint anys, Inés?
- M’agradaria que Capdepera recuperés la vida de poble que ha anat perdent quedant en poca cosa. No tenim gaire vida de poble. Manquen espais de trobada tranquils que poder estar amb infants, on trobar-te amb gent.

 - Com ho concretaries...
- Si no és un bar, no tenim un parc o un espai de plaça on estar-hi. Tal vegada Son Gargori, amb el seu parc, està millor. No hi ha altra que anar a un bar per veure la gent des poble. Tenim el parc d’aquí dalt que cau una mica contra mà, no està pensat per anar els majors, per pujar els pares amb menuts. Les places com l’Orient està molt centrada en bars o la des Sitjar és un aparcament.
A pobles veïnats tenen places on els nins poden jugar tranquil·lament.

- Capdepera és difícil per viure?
- Es un poble no massa còmode, és difícil emprar bicicletes per que tenim costes, és complicat no dependre del cotxe, no tenim transport públic al poble... I anar caminant a vegades és un risc. Per anar de Vila Roja a l’Institut els nins se juguen la vida. No és normal no tenir un carril bici.

 - I entre nuclis de població?
- Igual. T’hi jugues la vida igual. Per anar a Canyamel, a sa Pedruscada... No tenim comunicació entre els nuclis des poble excepte Capdepera-Cala Rajada. La comunicació que no sigui per fer-la en cotxe no existeix. No se pot anar caminant o en bicicleta perquè és un perill. L’únic tros preparat és el d’Atzavares on trobes gent des poble. És molt limitat i hauria de mester millorar la il·luminació.
És molt complicat viure a les zones turístiques. La vida és a preu de turistes. I a l’hivern està tot tancat. I si no tens cotxe ni te plantegis ni viure ni fer feina.
Hem de menester una línia que comuniqui els nuclis des poble. Una línia de bus municipal. Ha de ser un servei. No és normal que un gabellí no pugui fer feina a Canyamel perquè no té cotxe, però és així.
I llevar la doble direcció entre nuclis. No cal que siguin d’anada i tornada el camí de sa Font de Sa Cala, de sa Pedruscada... I a més guanyaríem espai per carril per vianants i bicicletes.

 - No hi ha massa espais de trobada?
- No. I entenc que les coses no son fàcils per ningú. Que tot és complicat. Fins i tot a Capdepera les coses van desapareixent. Tot és complicat. La meva il·lusió es poder recuperar part de la vida que Capdepera ha anat perdent.

- Costa prendre la decisió de viure a Capdepera?
- Nosaltres vam fer l’aposta per viure a Capdepera i no va ser fàcil. Es preus de la compra més la reforma no ho presenta gens fàcil. I si el poble va perdent serveis es fa més complicat viure aquí. El jovent ho te complicat per començar, fins i tot els que tenen dos sous dotze mesos a l’any.

 - Inés, Capdepera te al voltant de 12.000 habitants, igual que Sóller. T’agradaria seguir creixent com a poble per ser com Manacor o vols seguir sent un poble més petit?
- Voldria seguir sent un poble petit. Un poble que ens coneguem tots. I em va bé tenir gent de tot lo món per aquí sempre que no perdem les nostres costums. Jo estim les nostres costums i no les hem de perdre.
Tenir la nostra identitat no significa estar tancats. I hem d’aconseguir que tot el que vengui defora, i sigui bo, agafar-ho. La diversitat és una riquesa, i la veiem sobretot a Cala Rajada. Ara bé, pas pena que se nos vagi de ses mans i perdem la nostra identitat.

 - Com aconseguim això? Com fer poble amb aquesta diversitat?
- Hem de fer passes nosaltres per poder transmetre el que tenim, a més de que els de fora estiguin oberts a integrar-se. La nostra actitud és clau. Sant Antoni és un exemple. I l’Obreria ho ha aconseguit. Son un grup que han aconseguit revitalitzar ses festes i que siguin de tots. Fins i tot han aconseguit prestigiar el fet de ser «dimoni». Ara tot jove desitja poder ser «dimoni».  Una altra activitat clau és la festa dels Reis. És una festa que aglutina a tothom. Els nins estiren els pares, els padrins... Fan poble. Han aconseguit conservar un fil de continuïtat des de fa temps. Hi ha pocs pobles que tenen els Reis porta a porta i en cavall. Podem anar a demanar als veïns que t’han duit. A relacionar-nos. Esper que continuí. 

- Com veus Capdepera a nivell d’equipaments?
- A nivell esportiu crec que tenim bones instal·lacions i molt variades, de música també, de teatre estam ben servits...
La meva plaça des poble és la des Sitjar. Estar a sa Creu. Podem anar a peu. Allà hauria d’haver-hi un parc, un parell de bancs, aparells de gimnàstica per majors... i un bon mirador on està l’edifici de l’ajuntament.

 - I els cotxes on el fiquem?
- S’han de fer aparcaments. I hem de caminar pes poble. No podem agafar el cotxe per venir de Vila Roja a sa plaça de l’Orient en cotxe. I hauríem de ser valents i tancar als cotxes el pas al centre de Capdepera. Al manco de sa Creu a l’Orient. Ho han fet casi tots els pobles i no ha passat res i a més dinamitzaria econòmicament.
Hem de cercar la manera de que quedem al poble, que els negocis no tanquin i una manera és que sigui un vial agradable per passejar. Restringir a vianants els carrers centrals des poble millora el poble i reactiva econòmicament. La restricció pot ser parcial a no residents, a horaris... A Artà mateix ho fan així. Tenir el cotxe davant ca nostra i anar al bar i deixar-ho davant el bar no és la solució. I crec que Cala Rajada està pitjor. Té menys espai per aparcar. Hem de trobar espais a l’entrada per deixar el cotxe.
I combinar-ho amb un servei de bus tipus es trenet. Que vagi d’una banda cap a s’altra sense aturar. I poder gaudir de passejar per Elionor Servera fins al Faro fins i tot.

- Com veus el turisme? Hem de triar un tipus de turisme com a Cala Millor, Alcúdia...
- Estam en una situació molt difícil. Quan vaig començar teníem un turisme familiar. En aquell moment Cala Millor tenia un turisme més de bauxa, amb un parell de discoteques que eren el reclam de la comarca. Ara Cala Millor ens ha passat el model de disco, joves, barato...i han fet un model radicalment distint.

 - Però això és cosa de tots...
- Sí. És cosa de tots. Aposta és difícil. A vegades hem prioritzat omplir a qualsevol preu. I mira que ho puc entendre. Hem de definir un model que sigui bo per tots. Pes poble, per la economia des poble, pel medi ambient... I entenc l’angoixa d’haver d’omplir per poder pagar ses nomines a final de mes. Es difícil. Però hauríem de ser capaç d’anar tots a l’una. Crec que seria bo tenir un segell turístic. Que ens identifiquin per ser un destí tranquil, familiar, esportiu,... el que sia. Però no decidir-ho fa que tel posin els clients.
L'oferta complementaria, l’entorn públic i l'oferta hotelera hauríem de ser capaços de posar-nos d’acord per decidir el millor pes poble. I tal vegada no sia el millor rebre busos de Palma ple de joves que venen de marxa fins aquí.
I a més m’agradaria que ens identifiqui com a poble. Que no se sembli a qualsevol lloc turístic del mon. Que tinguem restaurants que tinguin menjar mallorquí. No en tenim! I sa gent demana on podem anar a sopar menjar mallorquí i no sabem que dir-lis.  Hem de tenir identitat com a poble.

- I el camp, la mar...
- Crec que la gent des camp ho passa pitjor. És una activitat que decau. I això que ses barques ho passen malament. Sa Reserva Marina és el millor que s’ha pogut fer mai. I tenen bones sortides. Tant a Capdepera com a Cala Rajada, en Miquel Àngel i na Rocío tenen bones tendes de peix. A Capdepera en Llisa ha obert també amb productes de l’hort. Estic contenta d’aquests tres emprenedors tant bons. Esper que els vagi molt bé.

- I amb els nostres veïns quina relació t’agradaria tenir....
- Menorca m’encanta. M’agrada Menorca. I la relació seria bona per tots dos. Dels nostres veïnats mallorquins n’hem d’aprendre molt. D’Artà n’hem d’aprendre. Obrin un negoci i es poble s’hi posa per que vagi bé. Estimen el que es propi, els seus negocis, la seva cultura, les seves festes.... Nosaltres no tant. Veiem com a millor tot el que tenen altres i no posem en valor el que tenim aquí. Hem de ser crítics però no criticar per criticar. 

Quins son els somnis que voldria remarcar Inès 

- La relació com a poble: Voldria seguir sent poble en el que tots ens coneguem. No voldria créixer més. 

- El poble:  M’agradaria tenir una plaça on hagi espai per a tots, els joves, els majors.