He quedat amb n’Ani un dissabte després de dinar per fer un cafè a sa plaça de l’Orient. Els dies previs a la cita, m’han anat compareixent records mig oblidats de la meva infantesa. A les darreries dels anys 60, Son Gargori va ser el meu espai de vida. I el de n’Ani. Per tant, fa molts anys que ens coneixem. Carrers fora asfaltar. No havia cotxos (només record el 600 de l’amo en Xerafí Nebot, Rai) però si molts de carros i someres. Fèiem vida al carrer. I d’aquell moment i espai venim. Avui quedem, no per recordar, sinó per projectar els somnis de la Capdepera que estimam.

N’Ani Muñoz és una extremenya de Capdepera o una gabellina d’Extremadura, mestre d’escola jubilada, jutgessa de pau del poble i sobretot és una dona amb molta personalitat i que ha fet de cada dificultat de la vida una ocasió per millorar. És de caràcter optimista i alegre.

 
- Ani, com t’agradaria que fos Capdepera d’aquí vint anys?
-  Si es per d’aquí vint anys hauria de demanar cintes transportadores com les dels aeroports. La costa d’en Capet pot ser molt dura. És broma.
A mi m’agradaria que Capdepera que seguís sent poble. No vull dir que no té perquè créixer. Però que segueixi essent un poble. Que les persones es sentin que formen part d’aquest poble. Que hi hagi sentit de col·lectivitat del poble. No sols és un espai de residencia. No és una urbanització.

- És complicat amb el creixement en número i diversitat que ha tingut el poble...
- Es veritat que el poble ha crescut una barbaritat. No sé quantes nacionalitats compartim al poble, però moltes. Crec que seria bo tenir una visió col·lectiva del poble. Sense aquesta visió del poble és més complicat integrar, fer que els nouvinguts es sentin que formen part de Capdepera.
I és molt important que quan fem o preparem alguna activitat tinguem present que és important convidar a nous. Hem de procurar no organitzar coses pels mateixos. Les activitats, serveis o qualsevol cosa dirigida a un mateix col·lectiu no ajuda gens a integrar. Hem de procurar major pluralitat en les accions. Si volem ser poble hem d’aconseguir que tots se sentin del poble.
Jo he estat vinculada tota la vida a l’educació i a l’esport. Per tant parlaré del que conec. Compartir un espai, com pugui ser el futbol, el basquet o qualsevol altre esport d’equip, és de les eines més fortes per a integrar a una comunitat. El nin que ha vengut de fora quan juga un partit amb l’Escolar, amb altres companys des poble, contra un altre equip, representa al poble, representa Capdepera. I aquest simbolisme té un efecte important en sentir-se del poble. 
A mi m’agradaria que les quotes no fossin un impediment, no fossin una manera de seleccionar els que poden jugar. Se que mantenir els clubs esportius costa doblers, que han de posar els pares, però les activitats col·lectives com l’esport tenen un valor d’integració que supera la pròpia pràctica esportiva. M’agradaria que es pogués compaginar la implicació dels pares amb la cabuda de tots, fins i tot dels nins que tenen pares que no comprenen la importància de l’esport o dels que no tenen doblers suficients per poder apuntar el fill o filla. Els infants son la clau per fer poble, i ho hem de fer per a  que els que ara son nins d'aquí vint anys es sentin des poble. Son els homes i dones de Capdepera d’aquí vint anys. Retallant espais de participació no fem poble. No s’integren. Hem d’aconseguir que aquests nins estimin Capdepera, que es sentin de Capdepera. No sé com s’ha de fer, però crec que és important que es trobi el camí.
Hi ha símbols que representen al poble. Des de l’esport a l'Església. Quan es va haver d’arreglar l'església de Sant Bartomeu es va crear una xarxa de suport per recollir doblers organitzada per carrers, on va participar molta gent que no és catòlica, que no és religiosa, però que entenia el sentit col·lectiu, la importància i representativitat d’un edifici emblemàtic pel poble.
Quan dic que vull que Capdepera sigui essent poble no dic que no creixi. Jo conec cases que duen tancades de sempre. Hi ha cases que no he vist mai obertes, i no ho dic per les necessitat que provoca no haver-hi cases per llogar, ho dic perquè una casa tancada enlletgeix el poble, lleva vida al poble.
M’agradaria que el poble tingués característiques de poble. No entenc els edificis plurifamiliars a Capdepera. No entenc la ocupació de les aceres que permetem a Cala Rajada. No sé l’espai de l’antic aljub que és, si és un pàrquing de motos o ... Falta idea de poble i crec que seria prou important que l’hagués.

- Sembla com si la rendibilitat econòmica fos l'únic valor per prendre decisions...
- Mira, tenim un dels racons mes guapos de tota la illa, com és Cala Rajada. I crec que no la cuidam. Construïm de qualsevol manera. Permetem qualsevol activitat en nom de la temporada. I a més és impossible llogar pels salaris que hi ha. Tenim moltes famílies compartint un mateix pis per que no poden pagar. Com podem demanar a aquesta gent que s’integri si no tenen el més bàsic? Tenen problemes primaris.

 - Son bona part dels treballadors del turisme...
- Sembla com si la situació hagi tornat enrere. Als anys 60-70. En aquell moment es donava residencia als mateixos hotels als treballadors de manera gratuïta. Avui estan malvivint amuntegats en pisos pagant lloguer. Hem avançat? Qui ha avançat?Hauríem de caminar cap a millorar el turisme. El benefici ha de ser no sols pels hotelers. També pel poble com a entitat. També pels treballadors. Per la resta de l’activitat turística. Però això crec que passa per professionalitzar amb una bona escola d’hoteleria. No passa per pensar que cada any han de venir més turistes,..És un canvi de mentalitat.
M’agradaria que passi per la  qualitat. Per millorar el que tenim, fer-ho més eficient i que els beneficis siguin per a totes les butxaques i pel poble també. M’agradaria que el turista senti agradable el poble i per això ha d’agradar.
Cala Rajada és un tresor però està brut. L’hem de fer net amb molla de pa. El negoci o el cotxe no donen espai al ciutadà o al visitant. Tots els edificis son negoci a les plantes baixes que a més ocupen les aceres.
Tenir la idea de que el poble sigui guapo, perquè les seves cases ho son, els seus carrers son amables per passejar, poder anar amb bicicleta,...No sembla que el sector millori. Els precursors del turisme, que varen fer una feinada, ho feren el millor que pogueren. Avui, els seus hereus, sembla que els hi basti amb recollir els doblers. Llogar locals per a qualsevol activitat a canvi de doblers. Quants més, millor. I no totes les activitats fan un poble millor. Tenen el dret de llogar i viure però tenen una responsabilitat. Això és el que vull dir amb sentir la part col·lectiva del poble.

- Parlem de mobilitat...
- El poble és físicament complicat i la situació és la mateixa de tota la vida. No hi ha transport públic. Fa 50 anys les dones que anaven als hotels a fer feina anaven caminant o de manera privada. Avui no ha canviat gaire. Es clau tenir-ne un autobús que faci tot el poble durant el dia. Com a servei, no com a negoci. Igual que tenim un tren amb rodes.
De totes maneres, ens ho hem de fer mirar. Ens hem creat la necessitat de tenir cotxe als devuit anys. Un per persona. Hauríem de fer un pensament.

 - Crec que les coses estan canviant entre els joves. Alguns pensen que per què han de tenir i pagar un cotxe 24 hores, 365 dies a s’any si l’empres una mica el cap de setmana, la contaminació, les opcions de transport col·lectiu, pagar per ús...
- Bé, entre la gent que ha estudiat pot ser hagi canvis. Estudiar, sortir i comparar ajuda a veure el mon d’altra manera. Aquí hem millorat. Comparativament amb la meva generació els que estudien son molts. De la meva edat som pocs els que férem estudis universitaris. No era fàcil en aquells moments. No havia ni institut a Manacor.
El repte ara és que estudiïn i tornin al poble. Perquè si estudien i no tornen el poble s’empobreix.

 - Ani, creus que la pesca o l’agricultura  seran activitats professionals importants d’aquí vint anys?
- Crec que la reserva marina és un èxit col·lectiu i que dona peu a pensar que en el futur haurà pesca a Cala Rajada. Crec que els pescadors son un col·lectiu amb molta identitat i que s’estimen el que fan. De fet hi ha relleu generacional entre pares i fills.
L’agricultura sempre ha estat de subsistència. És molt complicat viure de l’agricultura. Pot ser un complement. De fet les possessions han girat cap a hotels rurals.

- El mon ha tornat més petit diuen. Si sembla a la nostra comarca, que els pobles veïns estan més a prop. Veus espais de cobertura de necessitats amb els pobles veïns, projectes comuns...
- És cert. Aquí hem descobert que Son Servera està a prop des de que no hem de passar el Coll des Vidriers i a més ja no ens tupem amb els artanencs. Es com si estassem més a prop. I hem descobert que Cala Millor ha tornat guapo.

- Sembla que hi ha hagut projecte del conjunt  de la societat...
- Si. I perquè no ho feim aquí? Perquè no definim com ha de ser el poble? Perquè no ho demanen? Crec que estaria bé. Sembla com si ja s’hagués esgotat. La vaca ja no dona més llet. Hem de pensar un model nou.
Però bono, tornant a la pregunta. Si que m’agradaria que hagués projectes mancomunats. Crec que hem de pensar en solucions que sobrepassen la gestió municipal.

Anem a concretar Ani.

Somni respecte al poble.
- M’agradaria que el poble tingués un aire més acollidor. Digue-li embellir. Posar guapa a Capdepera. Vull dir llevar cotxes del mig. Estil de cases, de construccions. Aquest és un repte de tots.
M’agradaria que fos un poble que el visitant digués: quin poble més guapo!

Somni sobre la gent
M’agradaria que trobàssim la manera de que tota la gent que l’habita es sentís identificat amb Capdepera. Així Capdepera es beneficiaria de tanta cultura vinguda de fora.

La dinàmica des poble
- Pensar en Capdepera. Que puc fer jo pel poble. Des del lloc on estic. Sigui hoteler o cambrer. Si tots assumim la responsabilitat de que el poble el poble ho feim entre tots segurament viurem millor, en comunitat i amb sentiment de poble.

 JM Rosa