Alguns demostrem afecte de forma molt fluida i casi fora voler, i a d’altres ens costa més. Però de fet, no és el mateix demostrar o expressar carinyo que sentir-lo. En les següent línies anem a parar atenció a aquesta conducta.

Fins a quin punt és l’afecte una necessitat vital?

Per la nostra espècie, les demostracions d’afecte són bàsiques. L’ésser humà, com qualsevol altra espècie animal, té una sèrie de necessitats i una d’elles és la social. Aquest necessitat requereix la integració a un grup i, dins d’aquest, que es produeixin una sèrie d’expressions afectives per fomentar-hi el sentiment de vinculació. Fixeu-vos en el vostre cercle d’amistats: les relacions personals que busquem estan en concordança amb la nostra forma de ser i d’entendre el món. És més, aquestes variables van lligades mitjançant les expressions de carinyo, amor i afecte que es produeixen.

Tant l’expressió com la recepció d’afecte representa una necessitat bàsica ja que té moltes avantatges sobre la nostra salut. Millora en nostre benestar en general reduint l’estrès i enfortint el nostre sistema immune i, en canvi, apareixen símptomes depressius i problemes de salut quan no en tenim suficient al nostre dia a dia.

A més, és vital pel desenvolupament i manteniment de la relació. Diversos estudis demostren que fer arribar afecte a la nostra parella i saber-ho detectar quan en rebem reforça la relació considerablement.

De quines formes expressem el carinyo?

Tots necessitem amor i carinyo. I cada persona té la responsabilitat de demostrar amor i afecte, en especial dins de l’àmbit familiar. A vegades pensem que ens costa expressar l’afecte, però hi ha més d’una manera de fer-ho... I encara que l’ideal és utilitzar-les totes, segur que al menys alguna d’elles s’adapta a tu.

• De forma verbal: “T’estim”, “Esper que te trobis bé”, “M’ha agradat passar aquesta estona amb tu”, “M’ha sigut de gran ajuda”, “Ets genial”, etc.
• De forma no verbal: somriure, fer una mirada còmplice, agafar la mà, utilitzar un to de veu suau, acariciar el braç, etc.
• Mitjançant conductes de recolzament: estar present en moments delicats, ajudar, satisfer una necessitat de l’altre, fer un regal, etc.

Així i tot, la forma en que cadascun demostra afecte és diferent amb cada persona, ja que s’interpreta en funció de cada persona i cada situació. L’afecte és un sentiment que s’elabora i s’expressa de forma personal i en funció del seu entorn i la seva personalitat. Lo cert és que cada persona té necessitats individuals, tant de recepció com d’expressió emocional, i, encara que ho podem modelar, s’ha de respectar. Per això, una persona que pot resultar distant a un, pot ser tot el contrari per un altre.

Ara que sabem més detalls sobre l’afecte, us animo a detectar el carinyo que rebeu i a demostrar el que sentiu a les persones que estimeu. Per jo, no hi ha res millor que veure els ulls brillants de la meva padrina quan li dono un beso en arribar a casa seva. L’afectivitat té la seva part subjectiva i es valora des d’un punt de vista íntim i individual. Però on no hi ha dubte és en que totes les persones necessitem, en algun moment del dia, afecte.