Presentació del llibre "Versos per Cantar" de mossèn Pere Orpí
"...dins l'obra d'en Pere trobam la brevetat o la densitat compositiva, la relació del poeta amb el seu món exterior dirigit a crear emoció a compartir sentiments vers Déu, o altres moments poètics que li han servit d'inspiració, amb Esperança, mitjançant un llenguatge ple d'harmonia i musicalitat".
Bon vespre, autoritats, gabellines, gabellins i gent venguda d’altres pobles:
Si ja és prou responsabilitat presentar la recopilació d'una part de l'obra poètica d'un autor, com són aquests "Versos per cantar", Opus Magna de l'amic i poeta Pere Orpí, imaginau-vos què significa valorar la seva producció literària i emmarcar-la dins el gruix de la poesia contemporània actual, almenys definir-la i presentar-la dins els paràmetres del gènere. Simplement, ara i aquí en faré un intent, després de recordar unes paraules que pronuncià Josep Ma Llompart el 1967, qui afirmava vers la figura de Pere que "la seva alçada com a poeta no és dubtosa". Afegiria que l'autor com bé deia la revista el Mirall ja és entre els grans.
Per començar a desfer l'entrellat, permeteu-me que classifiqui l'obra poètica d'en Pere dins aquell gran grup de poemes que es diuen "Lírica de cançoner" o "sociable", perquè es presenta aquella necessitat ancestral que aquests versos siguin cantats, amb una recepció auditiva, amb l'acompanyament musical compost pel pare Batle o pel pare Martorell o pel gran mestre Calatayud, amb un tema principal que afecta tot un col·lectiu, com pugui ser el de la fe, l'amor a Déu, - independentment que hom hi cregui o no. Amb un llenguatge senzill, l'autor ens apropa al seu missatge, on la forma l'acompanya, amb paralel·lismes, rima i ritme que tendeixen a la reiteració, etc. amb compliment d'una funció socialitzadora, en oposició a la poesia intimista, de tirada romàntica que pressuposa una cosmovisió individualista i subjectivista. I el que Pere entén per cantar ens ho deixa ben clar en la següent declaració, de la seva època en el Seminari: "De petit, de vegades anant pes carrer cantava, i ara també hi cant...I si cant un poc fort, sa gent me mira com un animal raro, perquè sa gent no canta, ara. Duen sa música enlatada dins aquell d'allò i un cacauet a les orelles i...xum-xum!"
D'altra banda, i curiosament, aquesta virtud que té en Pere i que tots els que hi hem estat a prop coneixem és la humiltat i senzillesa en què s'ha aproximat a la poesia, per cobrir aquesta funció social. M'agradaria emmarcar, si és que calen etiquetes, la poesia d'en Pere, aquesta que ofereix com a regal generós al seu poble que és Capdepera:
En primer lloc, voldria dir que la paraula lírica, prové de lyrikos (que al mateix temps es pot relacionar amb la lyra, aquell instrument que servia d'acompanyament al recitat del vers a l'època grecollatina), és a dir que la poesia i la música són disciplines lligades, sigui en lloança a Apol·lo o a Déu. En aquest sentit, "Els versos per cantar" presenten trets definitoris que ens situen la poesia d'en Pere dins el gènere líric:
- Per una banda, hi ha una interiorització, una vivença externa realment intensa que els caracteritza, en el cas de l'autor indestriable, de la seva vocació sacerdotal, sense desmerèixer per aquesta raó cap mèrit com a poeta.
- En segon lloc hi ha escassos recursos espai-temporals per situar l'acció, més bé aquests ocupen una posició anecdòtica o simbòlica dins l'eix emotiu.
- Seguidament, es pot dir que, que en front de l'exposició externa d'uns fets, Pere escull com a bon poeta, la transmissió instantània d'una emoció, sigui l'amor cap a Déu o la gratitud de la comunitat cristiana, però concentrant tota la teva atenció cap al tema principal, en aquest cas el Senyor. Tot i que també hi ha reivindicacions cap a la terra malmenada, la naturalesa preuada, etc.
- En quart lloc, les composicions atenen a allò que s'entén com a funció poètica del llenguatge: hi ha uns versos, amb un ritme i una rima concrets que es regeixen per un cert ordre estètic a voluntat de l'autor. I en Pere de sentit estètic en té molt i, tot i que es mou entre un vocabulari senzill, això no lleva que el lector ha de combregar amb un codi que ha de reconèixer i amb uns trets característics d'aquest codi, com puguin ser figures retòriques, imatges, etc. Per exemple, és necessària certa complicitat per entendre la metàfora del "camí", que es presenta en alguns dels seus poemes, o "el mar i les ones", o de la "vinguda" del Senyor que s'especifica en moltes de les seves composicions.
- El cinquè aspecte és el més identificable de tots, la poesia ho és perquè està escrita en vers, i bé en Pere hauria pogut triar la prosa per al seu missatge estètic, però per sort té les idees clares i el seu concepte de bellesa és clar i llampant, i com la intenció de la poesia de Berceo, per exemple, almenys en una primera instància, la fa accessible per a tots els mortals.
- El sisè i darrer aspecte decisiu, és el ritme, la musicalitat i l'oralitat d'aquests poemes, que fan que l'auditori sintonitzi tot d'una amb segons quin tipus de paraules, elements sonants que ja sonen dintre de nosaltres, que ja interioritzam i no podem separar de la mateixa melodia. Es respecta una entonació, unes pauses, i si ens posam a filar prim, mesura el color de les vocals o certes combinacions fòniques, per no entrar en detalls dels peus rítmics, o de mètrica que sé de bona fe que el mossèn ha posat en pràctica més d'una vegada.
Així doncs, aquests trets generals, hi són dins l'obra d'en Pere, la brevetat o la densitat compositiva, la relació del poeta amb el seu món exterior dirigit a crear emoció a compartir sentiments vers Déu, o altres moments poètics que li han servit d'inspiració, amb Esperança, mitjançant un llenguatge ple d'harmonia i musicalitat.
Si ens centram en llibre, el cantoral festiu consta de dues parts:
La primera part basada en el cantoral religiós, on hi destaquen les seccions del calendari religiós com l'Advent, el Nadal, la Quaresma, la Setmana Santa, el Temps Pasqual, les Festes del Senyor durant l'any, la comunió, el Santoral, els Salms, les antífones o les balades evangèliques, entre d'altres.
En la segona part apareixen els Balls i cançons de festa, els himnes i càntics, els poemes i traduccions a més de diferents apèndix.
Aquests "Versos per cantar" contenen anys de dedicació a la poesia i a la música, arts que el mossèn ha sabut travar amb una mestria que sols l'experiència i un do treballat poden oferir amb composicions tan emblemàtiques com "Vos don un nou manament" o "Jo som l'amic", entre d'altres, o himnes com el de Capdepera o el del Col·legi de Sant Francesc. Jaume Santandreu empra una metàfora per definir la tasca de Pere com a poeta, diu: "Per mi, Pere és un marjador dels poemes". I és que pedra a pedra, de penyal en penyal, ha sabut pujar la paret seca de la seva obra poètica, la finalitat de la qual ens la deixa clara el mateix autor en l'estrofa següent:
Jo voldria, germans, que els meus poemes
portassin l'aleteig de mes pregràries,
que a un racó del silenci han enlairat el vol,
i us besassin el cor, xiprer de l'ànima,
quan s'acostin de puntes i escometin
la vostra intimitat de fills de Déu.
En definitiva i per acabar, podem classificar l'autor, entre aquells que també han dedicat la seva part de creació poètica a la fe, com puguin ser Ausiàs March, Maragall, Guerau de Liost o Verdaguer, entre d'altres. Tot i que ell cregui que no es pot comparar amb aquestes "vaques sagrades" i consideri el seu vers "lliset i poc pretenciós" i es vegi com un "rectoret de parròquia esbarrada que mai no ha fet terra per una pipa", en paraules seves manllevades. L'aportació de Pere Orpí al cantoral festiu de Mallorca ens ha d'omplir de joia i satisfacció, encara més si qui l'ha escrit porta dins la mà la llavor de l'Esperança. En paraules de l'autor d'un poemari amb títol sinestèsic com és "Simfonia en blau Major" la seva música i la seva lletra, ens aproparan més a nosaltres mateixos com a poble, en una veu col·lectiva que inunda tots els camins:
Música humida pels racons de l'aire.
Rètols de llum sobtadament volàtils
juguen a fer l'ullet a les estrelles.
(...) Silenciós de llum, el far medita.
Enhorabona, Pere i per molts d'anys!
Joan Cabalgante Guasp, Teatre de Capdepera, 18 de gener de 2019. 
