21 de juny, dia de la música. Un canta, un altre toca un instrument.

El passejant s’ho mira com si res, sense donar-li importància. No deu sentir els acords de la guitarra, no li arriben les notes del cor.

21 de juny, dia de dol. Un grup d’individus que no saben controlar-se i que desfermen els seus instints sexuals allà on volen, surt de la presó amb una fiança ridícula.

El passejant s’ho mira com si res, sense donar-li importància. No deu sentir, no nota el seu propi cor.

21 de juny de 2018, dia de dol. La societat segueix en estat letàrgic, establerta en el seu nivell de confort. No m’interessa la cultura, tampoc no m’interessa què et pugui passar a tu.     

El passejant no mira, no sent. El seu lema: no m’importes, ja t’ho faràs.