A l’oncle Miquel també l’han temptat! Li ofereixen “el oro y el moro” si converteix es turó de na Bagassa en apartaments turístics. L’oncle Miquel s’hi ha resistit de totes, totes. Però els nebots (com a fills, encara que no hereus) li han aconsellat que no es faci el caparrut i que llogui, per 500 euros la setmana, les quatre habitacions amb què compte na Bagassa. L’oncle diu que així no es pot llogar; els parents diuen que sí, que sols un poc adesades les estances restaran com a noves. L’oncle Miquel, l’altre vesprada, va sucumbir! Ja té una edat, el pobre…, i ja no “está para esos trotes” ( així es va exclamar, en castellà, i l’entengueren, vaja si l’entengueren!)

Bé, idò, el seu picapedrer, en Tià, ha anat a veure la casa. També hi era na Dolors Vaquer, la fillola; han fet, tots, una acurada inspecció a l'edifici, de cap a peus, i sembla, com ja vaticinaren els nebots, que amb dos bulls pot quedar llest! Li ha mancat temps, a l’altre nebot, en Miquel, per a aferrar-se a l’ordinador i començar a planificar el booking de reserves. De totes maneres, per molt que corri, ho tindrà difícil per poder rebre les primeres ofertes abans de Pasqua. Però la cosa tirarà endavant!

El dissabte, 4 de març, estava prevista la trobada habitual dels amics del turó de na Bagassa,en substitució del dissabte 25, per mor del carnaval. Idò sembla que tampoc podrà ser, ja que els propietaris donen calussa al mestre d’obres perquè iniciï com més aviat millor la reforma i condicionament de l'indret. Per tant, les tertúlies sofriran una pausa, que pot ser llarga, a causa que no tenen un altre lloc per a reunir-se. S'ha de dir, en honor a la veritat, que poques reunions més s’hi haguessin pogut celebrar, tota vegada que la major part dels tertulians (alguns d’ells i d’elles – malgrat no ens agradi dir ni escriure aquesta accepció) a l’hivern tenen poques feines, però en arribar març/abril s’han de posar les piles.

                                                          Grup de tertulians del turó

Sabem que hi ha hagut lectors d’aquesta revista digital que han seguit, sense perdre-se’n ni una, les col·laboracions de Pep Moll, Maria Juan, Xim Monjo, Miquel Ferrer, Dolors Vaquer i altres espontanis que han acudit al turó , sempre ben encobeïts per l’oncle Miquel. No els volen decebre, però les circumstàncies comanden. Ells, un poquet amoïnats, han demanat a qui això signa que ho comuniquem als seguidors quinzenals, lectors dels quals han gaudit al llarg dels set mesos que fa que aparegueren per primera vegada enarborant l’atractiu nom d'es turó de na Bagassa, queduu camí de serreconvertit per a la causa turística. Un altre que ha sucumbit, però, “les sopes són les sopes”.

Diuen – però pot no ser el mateix, pensa! – que continuaran fent-ho des de casa seva o veient-se de tant en tant. El que no serà igual és l’encant de la contrada, del turó. Abans, cercaren un altre lloc preciós: sa coma d’en Canoves, recordau?. Idò allí passà quelcom semblant. Un estranger comprà les cases per fer-hi també promoció turística. I és el que hi ha! L’esperit va perdent adeptes, tot sigui pels diners!

Bé, un servidor compleix amb l’encàrrec. Ja diran coses! El nostre agraïment cap a ells cinc i la resta de companys. Una aferrada cordial.

S I L E M