Aixì ens ho contaren…, i talment us ho contam (SILEM)

Com diuen els clàssics, “ens va quedar dintre el tinter”. Ara diríem que on varen quedar, els apunts per fer aquest article, fou a un arxiu – oblidat – del nostre ordinador, que ambdós autors que això signam remetérem a “Silem” – que ens ajuda molt – i ell ens els havia retornat sense ni tant sols adonar-nos-en.

Miquel .- Ja ni ens recordam del Reis o del Papà Noel, però us puc dir que la tracalada de juguetons, juguetetes, joguines i juguetotes campen pels seus respectes, no tan sols a casa meva sinó també a cases d’altri. Tot això succeeix malgrat els recordatoris que s’han fet al llarg de les passades festes nadalenques, mitjançant els medis de comunicació, per part de psicòlegs i educadors, que els regals per als infants són bons, però amb moderació. Estimulen les seves habilitats motores i cognitives però, amb excés, fan que perdin interès. Preocupa a més d’un pare que els seus fills –per raó d’haver rebut gran quantitat de joguines– creguin que allò és més important que la seva idoneïtat, i acaben convertits en tirans capritxosos i egoistes. Per moltes coses que els donin, sempre els semblaran poques, entren en una mena d’anestèsia emocional i no els il·lusionen perquè sempre en volen més i més, i no suporten la més mínima frustració. Em va fer gràcia, però em preocupà a la vegada, que una empresa anomenada “Bluespace” digués que l’increment d’obsequis ha augmentat, enguany, un 35%. Idò l’esmentada empresa ja ha previst una oferta de trasters, endreços, perquè les famílies puguin allí viure, ja que tendran els seus pisos completament plens de juguetes. Això duu, moltes vegades, que el nin creixi aviciat i que a mesura que es vagi fent gran exigeixi cada cop més coses.

Dolors .- Precisament, el rector de Manacor, Andreu Genovard, parlava de quelcom semblant al Full Dominical del diumenge abans de Reis, als quals escrivia una carta. “No ens duríeu, senyors Reis, una mica més d’imaginació per a tots, joves i vells, per mirar de trobar alternatives per a la diversió? Què sé jo, obrir un local per a trobar-se, contar acudits, organitzar concursos de fer carusses, posar un piano i improvisar cançons, inventar-se històries fictícies i mirar de vendre-les com a reals …Ens manca molta imaginació i aquesta, per desgràcia, no la podem adquirir ni a les farmàcies. Fa falta a molts de camps i en els indrets més variats, però la concretaré només en un: la diversió de molts de joves els caps de setmana. Gairebé l’única manera de divertir-se que tenen es diu “botellón”; ho escric així perquè si vos pos una altra paraula, encara que sou molt intel·ligents, senyors Reis, tal volta no l’acabaríeu d’entendre. El “botellón” causa estralls no sols en el cos i el cervell dels jovenets que el practiquen (i això ja és greu per les repercussions que té a la llarga) sinó que la destrossa arriba també al mobiliari urbà i no vos dic com queden el carrers de bruts “.

Miquel .- Balears és la segona comunitat amb manco bodes catòliques. Per a casar-se per l’Església s'ha de tenir fe, perquè el matrimoni es un sagrament i moltes noces semblen celebrar-se únicament “per a complir”, ja siguin catòliques o civils. Balears se situa entre les autonomies manco religioses d’Espanya. El 32,9% es declara no creient i l’arxipèlag registra el nombre més elevat de matrimonis civils i d’alumnes que eviten estudiar l’assignatura de religió. Encara no es coneix ningú, cap persona, que després d’haver anat a l’església, a missa o a qualque acte litúrgic, n’hagi sortit afrat, fent el coix o amb un ull a la “funerala”, no crec que faci mal a ningú anar a l’església i, com ja digué la meva companya Dolors a una anterior trobada, resulta estrany que un considerable nombre de persones que no pul·lulen per les esglésies, quan traspassen a millor vida, quan moren, fan una “volteta” pel temple perquè, això sí, els resin un responsori o facin un funeral per a la seva ànima… La població sense creences religioses s’ha incrementat especialment durant el període 2000-2010. Existeix un informe que assenyala la disminució de contribuents que decideixen donar part dels seus impostos a l’Església Catòlica en l'IRPF. Tornant a les noces, el 82,9 % no són de caire canònic, molt per damunt de la mitja estatal. En tot moment parlo de les Balears, amics meus...! Seria convenient poder esbrinar bé les causes, els motius, d’aquestes dades, quina part de responsabilitat en té l’Església i el missatge que dona? Jo, si fos capellà, n’estaria bastant frustrat, us ho jur…

Dolors.- La societat s’ha diversificat, inclús en les creences –quants de centres de culte han sorgit als darrers anys?– a caua de múltiples factors; com a conseqüència, s’assenta ara sobre la pluralitat i la tolerància. I què em direu d’aquell enfilall de preservatius que penjaren uns grups de joves a l’escalonada d’una església mallorquina? De quina moral parlam, de la dels fills, la dels pares o dels educadors? Perquè els mestres crec que tenen poca culpa, o gens, d’aquests desveris. No vol dir que el fet que els al·lots ja no acudeixin a la catequesi, o que els seus pares no vulguin que es batiïn o que combreguin, pugui ser la causa d’aquests fets…Si cada un de nosaltres digués el que pensa a totes hores, malgrat sigui com un exercici de catarsi, ens plourien pedrades des del nord i des de el sud, des de l’est i l’oest, i així i tot sortirien defensors a ultrança animant el nostre coratge, afirmant que a la fi hi ha qualcú que s’atreveix a dir veritats com a punys. I alerta als punys! Sens dubte, escriure no és el mateix que conversar despreocupadament durant un sopar – o una trobada com les que se celebren al “turó” – amb els amics o recolzats a la barra d’algun bar.

Bé, idò, ja ens hem posat al dia… Gràcies per suportar-nos, benvolguts lectors! 

Miquel Ferrer-Mª.Dolors Vaquer /SILEM.