Aixì ens ho contaren…, i talment us ho contam (SILEM)

 Dilluns, 16: Nit de foguerons a Capdepera. A Na Bagassa n’hem fet, també, de “fogueró”, malgrat digui en Jaume d’es Colmado de Cala Mesquida – on pertany el nostre turó – que allíes commemorava, antany, Sant Antoni, tot seguit de les celebracions en els dos principals nuclis i a Canyamel. Idò, això, “fogueró” a l’esplanada allunyada un poc de les cases, enrevoltades de pins veres i polls. El botifarró, la panxeta, llonganissa, herbes de Ca’n Planetes i d’en Moyà, coca d’ullets, de prebes i verdura, greixonera dolça i d'agre ( no hem de perdre de vista que els “dimonis” són els primers disfressats, que enceten el carnaval) confitaren la vetlada fins quasi passades dues hores la mitja nit. Les tonades, i la ximbomba que va portar en Xim Monjo, no hi mancaren, i els “dimonis” que ens en dugué fin allà en “Zapa”, amb unes vestimentes que no recordàvem haver vist mai (i mira que fa anys que per Sant Antoni venim a Capdepera), un poc antiquades, especialment els “caparrots”, feien feredat. Amb el nostre grup s’hi trobava un policia, lliure de servei, a qui, quan va veure els botifarrons, li mancà temps per narrar la detenció d'un mallorquí que havia sostret un paquet amb quatre botifarrons a un supermercat de Ciutat i que fou sorprès per la dependenta de l'establiment, que l’aplegà “in fraganti”. El producte que estava robant costava 1,77 € i ella va demanar a l'individu que li pagàs l’embotit. Aquell s’hi negà en rodó. Quan cridaren la policia, el tipus va decidí menjar-se els botifarrons, ja que, segons deia, estava patint una “baixada de tensió”. Quan la policia el va detenir considerà, igual que el jutge de guàrdia, que els fets no eren greus i se’l posà en llibertat. (PEP MOLL).

Més a prop de l’estiu.- Uns 30 minuts abans que el vetust rellotge de quasi un metre d’altària, assentat al terra del menjador de la possessió, cantàs les 12, la pau s’estengué per l’esplanada, el fred i la ventada començaren a empènyer i, a poc a poc, dels desset participants en restaren allí mateix nou, ja que quatre parelles havien d’anar-se'n cap a Artà a fer-se càrrec dels fills que celebraven les torrades i els foguerons amb els seus amics, a aquell indret. I els nou restants, per no perdre el costum, començàrem a debanar, a debatre, a fer l’habitual xerrameca. ”En voler hauremesclovellat el primer mes d’aquest any nou!. Amb dos llongos, acabam el gener. Encara pujam el coster, desprès de tant de gastòrum i festòrum. Al gener, el diable portam dins elventre. No ens hem de posar sobre la bàscula, no hem de blasfemar quan vegem els quilos de més. Apaguem la televisió, que té la tendència a exhibir impúdics i enganyosos anuncis de iogurts molt cars que abaixen el colesterol, reduïm la ingesta de l'embotit, especialment picant. Agafem un llibre, malgrat sigui de baixa qualitat, ens allunyarà de la gelera, de les preocupacions i inclús del fred. Consumim informació meteorològica, ens sentirem be quan sapiguem que al nord d’Europa estan pitjor, amb vent i a baix zero. Imaginau-vos a Groenlàndia! Si pensau posar-vos a règim, recordau que som nosaltres i no el nostre moix – “el gat” – (faig aquesta puntualització per als dos amics aquí pressents de Lleida) – o el ca –“el gos” – els qui estam grassos. Pensem en les vacances de l’estiu, que aquesta és una activitat practicable durant tot l’any, però reflexionem sobre el fet que gener és més a prop de l'estiu que el novembre…” (MARIA JUAN)

Bricolatge.- ”Nosaltres, a casa, ens entretenim els mals pensaments fent bricolatge. De tant en tant meditam sobre qui pot ser el pròxim candidat del nostre partit favorit a la batlia del nostre poble. Fins quan tindrem la capacitat de no acabar de comprendre que la política no és patrimoni d’uns pocs, sinó del conjunt de la societat? Si als cinc minuts tenim mal de cap i no trobam cap nom capaç per d'ostentar l’esmentat càrrec, tal volta sigui un bon moment per pensar d’iniciar una carrera política. Si ja sou polítics – i ho dic per als qui em mirau tan fit a fit – us fa mal el cap i no trobau nom adient per ser candidat, idò millor tornar al “bricolatge”. ”Febreret, fred i curtet”: Ja hi som! No m’agrada demanar a ningú com es troba, amb el risc que m’ho pugui contar. L’altre dia vaig topar amb un conegut que m’explicà la seva vida i miracles, gran aficionat als martinis i a les pel·lícules de Woody Allen, que el fan oblidar el món i la bolla. Diu que pren oli d’oliva, canta estrofes o gloses a la veïnada, és un “forofo” de “La que se avecina”, fa escalada, menja escopinyes de gallet… Em respongué: Anam tirant! S’oblidà de dir-me bon dia! Tampoc costa tant, caram!” (JUAN R. FEMENIA)

Vinyeta.- ”Com que sé que tot del que es parla aquí, prest o d’hora, apareix al “Cap Vermell”, he portat aquesta vinyeta d'“El Prisma”, de Santy, per si na Maria o en Pep la volen incorporar a l’acta d’aquesta reunió. Fins quan la nostra cultura deixarà de ser de segona categoria?, em deman. Tan difícil és agafar un llibre i llegir? Es més fàcil agafar el mòbil que comprar un llibre (com digueren a cert club de lectura, l’any passat, les vendes de llibres foren molt minses i n’hi ha que hi van, al club, sense haver llegit ni una sola línia!, però ho saben tot de la corrupció, del populisme, del “reggaeton”, que mesuren la dolentia de l'any vençut per la quantitat de famosos que se n’ha portat o entretenen els “bebès” amb la “tablet”, abusen dels “selfies”, consideren ridícules les demostracions d'estimació o les creences de cadascú, que poden ser distintes de les dels altres… Trob graciós, o trist, a la vegada que incomprensible, que persones que al llarg de la seva vida no han sabut ni on es troben els portals de les esglésies, a l’hora de finar, del seu decés, han deixat ben esbrinat que volen funeral per la seva ànima… I fins quan el valor de la paraula tornarà a ser creïble?” (DOLORS VAQUER)

Meteorologia.- Jo ja sé que en Francesc i na Balbina, que avui ens honren amb la seva presència, procedents d’Ainet de Besan, a Lleida, estan un poc sorpresos per les nostres disquisicions. Nosaltres, estimats amics, som un poc estranys. De fet, ja heu vist la nostra reivindicació en contra del protagonisme que a la revista esmentada per na Dolors es confereix a en Pep i na Maria. Tots tenim dret a sortir fotografiats ja que tots participam d’aquestes tertúlies que, finalment, surten a la llum, son públiques. Ells dos hi estan conformes i ens han assegurat -- fixau-vos quines capades d’assentiment, que ens fan! – que faran una petició de canvi a la direcció de “Cap Vermell”. Ara ho veurem! Però jo volia parlar “de tempore in mendacio”. I, amb permís de la presidència, ho vaig a fer: ”Les mentides dels temps. Innocents! Ens enganen com volen! Tenim un termòmetre, a l’ombra a l’estiu i més exposat l’hivern. Mentre els “del tiempo” parlen de 37º a l’interior de l’illa (Llubí està sobre pedra refractària), el nostre sols ha arribat als 34º. A quin dit científic se li ocorre mesurar amb termòmetres metàl·lics de cara al sol. Mentre a l’hivern, que per Sta. Eugènia fa fred, enguany encara no hem tengut gelada. Si escoltam els meteoròlegs gurús vivim en l’hivern de ple quan encara és primavera. I és que a força de dir que fa fred, la gent posa la calefacció i la pell més fina i decadent. I gasta més. I en l’estiu més aires condicionats quan abans ni en teníem. Parlam de pobresa energètica però ningú parla d’aquesta manipulació brutal. Les prediccions estan ben cuinades per fer-nos consumir. Ens enganen en fer-nos creure que fa més fred i més calor dels que fa. I som tan bàmbols que ens ho creiem i no escoltam la natura. I així ens va i així va el món. I els Trupms i sos trumpetistes petroliers, ben contents. Molts d’anys a tots els innocents, bobos i la resta cap de faves que es creuen tot el que els conten, deuen pensar… (BERNAT MOREY)

Fins a la pròxima trobada, si Déu vol! (SILEM)