Amb motiu d'aquesta efemèride, us oferim un poema de Jaume Fuster. Una modesta aportació, una obra rescatada de l'oblit per als nostres lectors.

Heus aquí una paraula desnodrida,
nascuda com a d'esma, com l'herba dels camins.
Deleja per brostar i rompre la crosta àrida
del meu terrer estèril.
Heus aquí una paraula trepitjada
per l'ús i per l'abús,
oració inútil, inconscient ressò,
necessitat atàvica de pujar i repujar
la muntanya del discurs sempre a mig fer.
Qui sap si perviurà, miraculosament,
als sols i les gebrades 
i a aquests dies d'enclusa i terra erma.
Heus aquí una paraula inofensiva, ditejada i malmesa
com un bri de fenàs, com tija de rostoll escarransida.
Per ventura pervindrà a les vostres mans,
el dia de demà,
o qui sap si us batrà a cau d'orella.
Guardau-la, si s'escau, en un racó del calaix del canterano
on estotjau les inútils foteses,
per si de cas tornassin les hores de silencis imposats
en què el verb més inútil us pogués ser de profit.
Heus aquí una paraula de franc.
I sincera,
fins allà on jo sé.

JAUME FUSTER