M'ha sorprès que els mitjans de comunicació – especialment els de la CCRTV- hagin donat tanta cobertura a la gosadia que han tengut tres al·lots – aparentaven deu o dotze anys- que l'altre dia varen irrompre a l'entrenament del Barça burlant tots els sistemes de seguretat. Si no ho saben, els al·lots pucers varen participar, fins i tot, en un rondo amb els jugadors, aquests els feren festa grossa i coses per l'estil. Ja sé que no cal donar-li gaire importància. O sí. Tot depèn. Des d'un punt de vista periodístic – especialment un dia d'aquest amorfs- la dolentia dels al·lots va servir per emplenar els minuts de la repetitiva informació esportiva. També és cert, que el fet compleix aquella màxima del quefer informatiu que diu que allò que és notícia és el fet que una persona mossegui un ca i no a la inversa. Fins i tot, si ens posam en una perspectiva de falsa progressia – veis, l'edat ja no perdona!- podríem considerar-los herois car, com uns moderns robinsons, han sabut vèncer totes les hostilitats de l'entorn, les estretors del sistema, la coacció del sistemes de seguretat i han passejat i enarborat la llibertat d'acció per la gespa al costat dels seus ídols. I, potser algun il·luminat els podria posar com exemple d'emprenedors – paraula de moda- i fitxar-los per a la Masia de l'Íbex-35.Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
