La societat mallorquina està esperpèntica, convulsa. L'alta i la baixa. En un naufragi -especialment si la nau és d'aquelles de mira'm i no em tocs- tots se senten convidats a grufar dins les despulles. Jo, com podeu observar, tampoc no n'he pogut servar la castedat necessària i inhibir-me'n completament. Potser, d'ençà de la mort del Marquès de Collera – esdevinguda en una santíssima casa de pepes, altrament conegudes com dones de la vida-, l'alta societat mallorquina no havia patit un esvoranc tan gros al fetge fetgut amb què maneja el salpasser de les displicències. O el de les indulgències. Valgui la nota pseudo-erudita de la Mort de Dama villaonguiana per donar el to d'aquest escrit i evitar malentesos.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona
