Infracròniques neocolonials (6)

   Som conscient que queden pendents una sèrie d’aclariments sobre els meus darrers escrits en aquesta secció d’Infracròniques, però, de moment, començaré per la darrera. Vaig escriure sobre el nou monstre creat per l’extrema dreta mediàtica espanyola, Cruela Rosa Díez de España, filla borda del jacobinisme socialista espanyol, i alguns no varen entendre la ironia. Sí, Cruela obté suports de tot l’espectre nacionalista, des de l’extrema esquerra a l’extrema dreta, com podeu comprovar en aquest link que vos remetrà a una notícia apareguda al digital El Plural:
http://www.elplural.com/politica/detail.php?id=19800

   Crec que sobren els comentaris. Bé potser sí, potser afegir que el colonialisme no té perquè no ser il·lustrat. I si no mirau l’exemple de l’il·lustrat Fernando Savater, que ha venut la seva ànima filosòfica a un dels nacionalismes més cruels i colonialistes d’Europa.

   És evident que d’aquest tema se’n sentirà xerrar molt, ja que Cruela és una de les estrelles emergents que brillen i brillaran en tot el món nacionalista espanyol. El temps donarà o llevarà raons, ja ho veureu! Ara bé, també s’ha de deixar constància que tot aquest muntatge no és nou: qui era un ultranacionalista que utilitzava un llenguatge barroer i suposadament d’esquerres? Sí, heu endevinat, li deien Lerroux. Així que ja ho sabeu: menjarem morena una bona temporada.
 

Miquel Flaquer
Bibliotecari del Golea