De l’origen etimològic de l’orografia gabellina només en sé que Capdepera podria provenir de cap de pedra...
De la procedència de Cala Gat no en tenc ni idea. Per ventura un dels primers catalans que van arribar a aquest lloc hi va trobar una colònia de moixos. No ho sé. El que sí tenc clar és que amb el temps aquest nom, misteriosament, ha anat agafant un significat que poc deu tenir a veure amb l’original. La cosa és que per poder anar a aquesta cala el juliol o l’agost i suportar l’estretor que s’hi pateix seria preferible anar un poc gatús.
És tal l’aglomeració que li podrien canviar el nom i dir-li Cala Tetris sense passar ànsia d’exagerar. La manera en què hi encaixen cossos, tovalloles, matalassos, ombrel·les, flotadors, pales, poals, cremes..., és de concurs. Durant aquestes dates, veure-hi cercar lloc infructuosament a destacades personalitats politiques balears que advoquen per fer crèixer encara més el número de turistes que ens visiten és enlluernador. Realment, s’ha de tenir el cap de pedra, i el cor de ciment armat.
A Cala Lliteres li passa tres quarts del mateix: amb l’ocupació que n’ha fet el bar Sa Cova (de mallorquí només el nom, la resta “dotxland iube ales”) de cadires, taules, para-sols i altres peces de mobiliari (el dia que hi fan “barbacue” és per llogar-hi cadires, si hi cabessin, és clar)... Per tant, només hi falten les lliteres que anunciava el nom per poder donar cabuda a més clientela. Lluny de fer un pensament, es continuen construint hotels i apartaments al voltant. Com a Cala Gat, els intel·lectuals que planifiquen l’ordenació territorial constructiva dels municipis balears no varen pensar que les cales no es poden ampliar. Llavors, si hi vols anar a pegar un capfico, no et queda més remei que tirar-te tot d’una a l’aigua, si hi caps, i tornar-te’n cap a casa a eixugar-te per evitar la sensació de metro japonès. Veient l’afluència de clients, se’m fa difícil entendre com és que el propietari dels negocis de Cala Lliteres manifestava pels diaris que la Reserva Marina l’acabaria d’enfonsar en la misèria i que hauria de vendre qualque vaixell del club “Mero”. Més que amfós sembla confós.
I a Cala Agulla a l’estiu no n'hi cap ni una..., ni una, d'agulla, sí senyora. És així d’infantil, d’innocent. Ja ho indicava el nom fa estona. Ara sembla que hi duran arena. L’ampliació aquí és possible. De seguir així, el dia de demà sens dubte hauran de treure pinar perquè els turistes hi puguin caber. O fer plataformes dins l’aigua perquè els teutons puguin prendre el sol estirats. En tot cas, queda clar: els noms sovint modelen misteriosament les coses. Així, no ha de sorprendre que hi hagi qui vulgui ampliar el port fins a Son Moll.
Miquel Piris. Periodista
