L'acampada tindrà lloc a n’Anyana, fora de la vila.
Una trentena de veïnats de la plaça del Sitjar partirem, uns a peu, altres amb auto i qualcun en carro i somera estirant, cap a n’Anyana manca gent, l’horabaixa del divendres dia 22, on pernoctarem la nit d’aquest dia i la del dissabte 23. tornant a casa a mig matí del dia de Sant Bartomeu. El camionet de la Brigada que condueix en Pep Mosson ens portarà els estris, les tendes i unes poques cadires – no fos cosa que en faltassin per les festes – i aigua, molta d’aigua, ja que la mar cau un poc lluny i és salada, i la dolça del torrent duu peixos i qualque ànnera.
El motiu de l’excursió és prou conegut, ho hem fet altres vegades: evitar-nos el renouer del concert programat a partir de la una de la nit, desprès del correfoc, fins a altes hores de la matinada, i també el tràfec de la següent verbena cabdal de la vesprada del patró, amb la consegüent xocolatada final. I és que són dos vespres seguits sense poder alenar.
Allí, al Sitjar, no hi ha qui dormi, i aquella genteta ja tenim una certa edat…. I jo, malgrat ser sord d’una orella i mitja, amb la “fortor” de la música no necessit “sonotone”.
Es tracta d’una decisió consistorial de cara a la igualtat entre veïns. O sigui, si a la plaça de l’Orient no volen molèsties ni emprenyos de correfocs ni altres endiumenjats, també tenim dret a indignar-nos els moradors del carrer Major i de la plaça del Sitjar. O no?
Idò, amb aquesta iniciativa, “todos iguales ante la ley”, i mutis!
Aquests dies es tanquen les inscripcions per als que vulguin participar a l’acampada. És premissa important estar empadronats en aquell sector del poble, incloses les vies transversals, les que donen a l’antic edifici municipal. Quanta més gent hi hagi a la Sala en el moment de les inscripcions, més riurem i millor serà l’efecte que produirem. Per bé de tots, no voldríem encalentir els ànims, no fos cosa que qualcú infartàs.
Em dol, amb aquesta iniciativa, que els Anegats, el Tumbet de Solfa , Sa Loco-motora (conjunt que sembla que compareixerà amb na Conchita Wurst de Villafranca) i els altres companys de verbena trobin el recinte de ball de la plaça més buit que altres anys, però ja li vaig comentar a Pep Alvarez i també a Sebas que per a l’èxit de la festa havien d’haver muntat l’escenari al Camp Roig o per devers sa Creu Vella.
Ells s’enrigueren...
En Fumet de ca n’Eloi
