JAUME TOUS “JATO” I LES SEVES MEMÒRIES
A L’ABAST DELS GABELLINS
La notícia que en Jaume Tous Flaquer, conegut popularment per “Jato”, nascut fa quasi 90 anys (com ell mateix manifesta, malgrat que la seva dona Catalina digui que n’hi falten encara dos parells) hagi fet donació – o a punt està de fer-la – del seu arxiu de premsa, fotogràfic i audiovisual a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Capdepera, resulta una molt grata nova, tota vegada que en Jaume s’ha mostrat bastant reticent, aquests darrers anys, a l’hora de mostrar el contingut de les que ell anomena “les meves memòries”, recopilades en castellàal llarg de nombrosos toms, segons em contava ell mateix, la qual cosa no ho pos en dubte, coneixent com coneixem la vasta producció que en el transcurs de mig segle ha anat atresorant.
Haver posat aquest, al nostre entendre, voluminós i valuós arxiu – tant el literari com el fotogràfic – sota una custòdia adequada, com és l’Arxiu de la Vila, fa que no corri el risc de perdre’s. Això és molt important. La meva oferta a en Jaume – des de ja fa uns quants anys – d’editar les cròniques signades per ell al llarg de 10 lustres, a distintes publicacions illenques, mai no ha prosperat, malgrat haver compartit amb ell la configuració d’una corresponsalia comarcal en el sí d’un pis de la plaça de l’Orient. Tot això a més de participar en l’organització de les festes de Sant Isidre Llaurador durant anys i en els certàmens de cinema amateur que en aquelles celebracions del mesos de maig dels anys 70 del passat segle tenien lloc a la Cambra Agrària, aleshores Germandat Sindical de Llauradors i Ramaders de Capdepera, i al teatre Principal (avui Municipal).
I n’estic content per en Jaume, s’ho mereix. I a més és el millor que hagi pogut fer, ja que posar a l’abast dels responsables de l’ Arxiu Municipal aquesta documentació farà que puguin tenir una bona utilització i una adequada finalitat.
L’arxiu de cinema amateur que en el transcurs d’aquells anys encobeïa l’organització sindical de la qual en Jaume fou el secretari, restà en aquelles dependències de l’edifici de can Creu de la plaça de l’Orient. Així ho varen decidir els que formaven part de la Cambra. Quan aquest organisme va finir, en a ser absorbit per l’Ajuntament, tots els estris, paperassa i pel·lícules de 8 i súper 8 mil·límetres, foren, en bona lògica, retirats per Jaume Tous,que es jubilava, i les guardà a casa seva. Pel·lícules com “L’any agrícola”, guanyadora a diferents festivals de cinema amateur i que retrata amb pulcritud les labors del camp gabellí al llarg de 365 dies, fou protagonitzada per gent pagesa del poble, convertida en actors ocasionals. Aquesta és una de les cintes que obren en poder de l’arxiu audiovisual d’en “Jato”.
A banda d’aquesta (i fent un incís en la possibilitat que les que segueixen hagin pogut desembocar, en el transcurs dels anys, en altres mans que podrien guardar-les gelosament sense ser de la seva propietat) podríem citar “Lo que quedó”, “Guia comercial xistificada”, “Amargo” i “… Y los sueños, sueños son”.
Amb això el que vull dir és que si de veritat l’Arxiu Municipal compta (o comptarà ben aviat) amb tot aquest bagatge d’articles, cròniques, fotografies i cinema, aportat per Jaume Tous Flaquer “Jato”, resulta ser una magnífica notícia, ja que les pel·lícules, una volta reconvertides a DVD, es podran exhibir públicament per a coneixement popular dels que no ho varen poder viure en el seu moment, i com a testimoni gràfic important de la nostra contrada. Climent Garau de “Ses Coves”, en aquest aspecte, em consta que estaria disposat a col·laborar-hi. Així, els autors i productors d’aquestes pel·lícules podrien, a la fi, fer-se amb una còpia de tots i cadascun dels indicats títols – i de molts d’altres que no hem citat – i retornant, com és just, aquestes filmacions als seus orígens.
I voldria acabar amb un suggeriment: “sa Cotxeria” del Centre Melis Cursach (molt a prop d’on en Jaume treballava, organitzava les festes, escrivia i promocionava els esmentats certàmens) pens que podria ser el lloc més apropiat, si qualque dia s’haguessin de fer les projeccions o exposicions sobre la referida documentació d’en “Jato”, atès que en aquell, suposadament, espai municipal de cultura, sempre que s’hi celebra algun acte, inclosos els de caire cultural, hi trobam, presentant l’esdeveniment, na Maria Massanet i els seus acòlits de l’Arxiu Municipal, en comptes d’algun responsable de Cultura, com succeeix, posem per cas, al Centre Cap Vermell, un altre indret que podria servir, ser adient, per a un esdeveniment com aquest, donat que la residència habitual d’en Jaume Tous es troba a Cala Rajada.
Bé, no vagi per dit: doctors té l’Església…, en aquest cas l’Ajuntament! En Jaume “Jato” i el poble, sens dubte, estaran d’enhorabona amb aquesta donació. Fel.licitacions!
Bartomeu Melis “Meyme”
