Fedea  ha fet un estudi sobre un programa d’educació bilingüe a alguns col·legis de la Comunitat de Madrid l’any 2004 i l’impacte d’aquest programa més enllà de l’aprenentatge de l’idioma estrangera. El programa suposava que, al manco, les Ciències Naturals i la Geografia i la Història s’ensenyaven en anglès, mentre que la Llengua Castellana i les Matemàtiques es feien en castellà, o sigui una espècie de TIL rebaixat. El còmput màxim d’hores d’ensenyament en anglès estava entre les 10 i les 12 hores setmanals.

FEDEA és una fundació que va néixer l’any 1985 per iniciativa de  Luis Ángel Rojo, director en aquells moments del “Servicio de Estudios del Banco de España”. L’objectiu fundacional de FEDEA és influir positivament en la societat fent investigació sobre les qüestions econòmiques i socials actuals i fent la divulgació posterior d’aquestes investigacions. La seva pàgina web defineix FEDEA com una fàbrica d’idees. L’activitat de FEDEA es basa en tres principis fonamentals: Investigació, influència en la política econòmica i divulgació.

Els òrgans de govern estan formats per personalitats de la banca i empreses relacionades o participades pels bancs: La Caixa, Banc Sabadell, Abertis, Iberdrola, Banc Popular, Bankia, Santander, BBVA, Banc d’Espanya, Borsa de Madrid, Telefònica, etc.

Una vegada presentada la fundació i definit el seu caràcter d’institució “seriosa” i gens escorada a l’esquerra, anem a la qüestió que ens ocupa:

Fedea  ha fet un estudi sobre un programa d’educació bilingüe a alguns col·legis de la Comunitat de Madrid l’any 2004 i l’impacte d’aquest programa més enllà de l’aprenentatge de l’idioma estranger.

• El programa suposava que, al manco, les Ciències Naturals i la Geografia i la Història s’ensenyaven en anglès, mentre que la Llengua Castellana i les Matemàtiques es feien en castellà, o sigui una espècie de TIL rebaixat. El còmput màxim d’hores d’ensenyament en anglès estava entre les 10 i les 12 hores setmanals.
• El programa era voluntari, un programa pilot, demanat i acceptat pel consell escolar i pel professorat dels centres.
• Només s’atenien les sol·licituds considerades viables segons les característiques del centres i els seus recursos (professorat titulat, entre d’altres).
• La distribució equilibrada (per zones geogràfiques) dels col·legis seleccionats.
• El programa defineix un centre bilingüe com aquell que dedica al manco un terç de les hores lectives a l’ensenyament en anglès, s’inclouen 5 hores setmanals de llengua anglesa i s’exclou l’ensenyament de les matemàtiques i el castellà d’aquesta opció.
• El professorat que atén aquestes classes té un complement salarial (entre 750 i 1.980 euros/any).
• El professorat ha de ser especialista en anglès o haver aprovat un examen específic (oral i escrit).
• L’alumnat respon els exàmens en llengua castellana.

Els resultats de l’estudi són demolidors:

•  “Nuestros resultados indican que hay un claro efecto negativo en el aprendizaje de la asignatura enseñada en inglés para los niños cuyos padres tienen, como máximo, estudios secundarios obligatorios; y ningún efecto claro en matemáticas y lectura, que se enseñaron en castellano”.
• (…) “los efectos negativos se concentran sobre los alumnos con padres menos educados”.
• (…) “el efecto negativo es mucho más grande ( en valor absoluto)  para el grupo de colegios que empezaron a participar en el programa en 2004 que para aquellos  que empezaron en 2005. (…) Desde 2004 hasta 2005 hubo un cambio en las reglas que aumentó el nivel requerido de conocimiento de inglés de los profesores en los colegios participantes”.

Si els resultats d’aquest programa són dolents i es va partir d’una selecció prèvia de l’alumnat i del professorat i de la incentivació econòmica dels docents, quins resultats cal esperar d’un programa com el TIL que s’ha fet en contra de la comunitat educativa sense tenir en compte el nivell de l’alumnat ni del professorat. Està clar que la Conselleria ha de rectificar.

Si voleu llegir tot l’estudi el podeu trobar a documentos FEDEA.

Evaluación de un programa de educación bilingüe en España:
El impacto más allá del aprendizaje del idioma extranjero