Foscor
Els temps no estan per verbes. S’apuja la llum i baixen els sous, els grans bancs guanyen molts de doblers i molta gent no té per menjar, hi ha milers de pisos buits i hi ha desnonats disposats a arribar al suïcidi, augmenten els imposts i reculen els serveis, diuen que estam sortint de la crisi i augmenta el nombre de pobres, tenim la generació jove més ben preparada de la història i l’emigració no atura de créixer, vénen més turistes que mai i els aturats no minven de cap manera... A tot això, des del nord ens arriben recomanacions que continuem fent ajustaments: més forats a la corretja.
És a dir, que els nostres dirigents tenen un camp abonat per fer feina, reptes immensos davant seu, només a l’abast de cors forts i ments preclares. La situació és ideal per a líders autèntics, capaços d’encapçalar la marxa del poble cap a horitzons millors.
Però davant aquest panorama tan descoratjador, davant aquests desafiaments gegantins, els dirigents polítics, de Palma i de Madrid, es dediquen a aprofitar, “ja que hi som”, per a legislar a la contra, en temes que, com diuen totes les enquestes i sondejos, no figuren entre les preocupacions o les prioritats dels ciutadans. Una Llei d’Educació, la LOMQE, o llei Wert, sense consens i amb la comunitat educativa esvalotada i sobre la qual han plogut crítiques, ja que significarà “menys igualtat d’oportunitats, menys escola pública, amb la religió per sobre els valors cívics i unes llengües cooficials com a llengües de segona davant el castellà”. Una nova Llei de Seguretat Ciutadana que fins i tot el Consell d’Europa ha qualificat d’”altament problemàtica” i sobre la qual Nils Muiznieks, comissar europeu de Drets Humans, va manifestar: “Vull que algú em convenci que una multa de 600.000 euros per manifestar-se davant les institucions governamentals sense autorització és equilibrada”. Una llei de l'avortament, el "gallardonazo", contestada arreu de l'Estat, amb crítiques unànimes del món jurídic i sanitari (a excepció, clar, del partit que la promou, el PP) i que ens retrotreu a la situació de 1985. Un TIL a nivell autonòmic que ha aconseguit el rècord històric de manifestants en contra de qualsevol mesura governamental: més de 100.000 persones al carrer, amb una vaga indefinida encara en vigor i un rebuig unànime i mai vist de tota la comunitat educativa. Més, recentment, en el Parlament de les Illes Balears, un lloc on no s’haurien de permetre segons quines frivolitats, els nostres representants, en la línia de fer coses inútils, fan una declaració d’inexistència dels Països Catalans i escenifiquen un dels grans esperpents de la política de tots els temps. I per acabar de reblar el clau, el dijous dia 19 ens han encolomat la nefasta Llei de Símbols, rebutjada pel Consell Consultiu i contestada per una oposició que, a l’hora de la votació, per dignitat, va abandonar en massa la Sala de les Cariàtides; una llei amb la qual tornam a la censura prèvia i que representa un atemptat inacceptable a la llibertat d’expressió, com en temps obscurs del passat.
Temps obscurs del passat? No! Temps obscurs del present. Foscor...
JAUME FUSTER
PS – Però, malgrat tot, haurem de continuar dempeus, ferms, tot sabent que després de la tempesta torna a sortir el sol. Haurem de continuar drets, com aquell arbre de Costa i Llobera, que
...quan a lloure bramulen les ventades
...quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.
Amunt, ànima forta! Que el 2014 no malmeti ni una engruna de la nostra dignitat!
