Joana Gomila , "Trescadora"
SOS SASTRES.- És molt habitual al territori mallorquí que s’hagin contruït possessions de fora vila sobre talaiots, molts d’ells coberts per la vegetació. Una murada ciclòpia, típicament ovalada, del poblat de Sos Sastres de Capdepera, fou impunement destrossada en uns 20 metres. Hi va haver gent que digué que, per poder construir el camp de golf allà existent, les màquines excavadores varen arrasar l’indret i desaparegueren 60 metres quadrats d’habitacles.
Zona del talaiot de Sos Sastres, esbucada
Molt prop de l'aparcament del “Roca Viva” hi trobam aquest talaiot prehistòric, datat 3.000 anys enrere, de forma circular, que tè el seu interior reblit i que conserva un llarg i profund passadís, amb dependències adossades. __ “Sembla que, si es fessin prospeccions arqueològiques, aquestes descobririen una sèrie d’habitacions i peces de ceràmica amb molt d’interès, com les que es destruiren, en nombrosa quantitat, quan es va excavar”, explicava la ja desapareguda arqueòloga Lourdes Mazaira.
Allà es pot contemplar tota una amalgama, un caos, de pedres que denoten l’existència d’altres petits enclaus prehistòrics. De fet, la immensa quantitat de pedreny d’aquella zona fou aprofitada per a rehabilitar les cases de possessió de Sos Sastres, preinstal·lació del camp de golf.
GEGANTS O CICLOPS.-
Podria ser cert que els ciclops, que fa tantíssims d’anys solcaven les nostres muntanyes, haguessin estat els autors d’aquelles murades de Sos Sastres. Diuen que el claper, devora el golf de Canyamel -- per què serà que els dos camps de Capdepera dedicats a aquest esport tenen un talaiot al seus costat? --, rep la denominació de “Claper d’es Gegant” perquè es veu que per allà, a aquelles navetes, hi solien romandre aquests personatges, de caire mitològic, de temperament horrible i funest.
Segons els entesos, tant el ciclops com els gegants eren bons artesans i formidables constructors, forts, caparruts i d’emocions brusques – devien ser molt “brusquers” – i, expliquen els experts en la matèria, que eren aquells desproporcionats homenots els que construïen les murades i les fortificacions, la qual cosa explicaria el dit més amunt sobre Sos Sastres, de la mateixa manera que la renouadissa dels volcans i els terratrèmols, que podria ser deguda a les mogudes de les operacions d’aquests gegants.
Els estudiosos no han pogut assegurar si és possible que hagin existit ciclops o gegants “gabellins”, tota vegada que als voltants d’es Claper d’es Gegant es troba una gran profusió de garballó, molt antic, productor de la palma amb la qual, des de sempre, s’ha elaborat la llata, tan pròpia d’aquesta contrada del llevant mallorquí, a la qual, també, aquesta viatgera, trescadora, pertany amb residència a Porto Cristo, malgrat passar molt de temps per Canyamel.
Joana Gomila