Un treballador, durant el mes d’abril de 2012 i quan l’empresa ja li deu el sou de tres mesos, decideix posar una reclamació ja que la seva situació econòmica és insostenible i les converses que ha tengut amb l’empresari no duen a enlloc.

Intenta una conciliació extrajudicial però l’empresa no es presenta i, per tant, interposa la corresponent demanda davant el jutjat social a principis de maig. Per suposat, durant tot aquest temps el treballador ha de seguir anant a fer feina i segueix sense cobrar un cèntim.

Passen uns mesos esperant que des del jutjat li donin dia i hora pel judici i, a la fi, dins el mes de novembre li notifiquen  que el judici serà dia 30 de gener de 2013. I el treballador segueix fent feina a l’empresa sense cobrar un cèntim perquè si no hi va és una baixa voluntària i no podria cobrar l’atur.

Una vegada passat  el judici i amb la sentència en la mà, el treballador veu que el jutge ha autoritzat l’extinció del contracte per incompliment de l’empresa, la qual cosa permet al treballador sol·licitar la prestació de l’atur. A més, dins la mateixa sentència es condemna a l’empresa a pagar una indemnització d’uns 5.000 €, que ja ve regulada per llei, i a pagar tot el salari pendent fins ara. El treballador, a pesar que ha hagut d’anar a fer feina cada dia fins el dia del judici sense cobrar un cèntim i amb tretze mesos de sou pendents, dóna gràcies als seus familiars i amics per l’ajuda que ha rebut i pensa que, a pesar de tot, cobrarà tot el que se li deu perquè una sentència així ho diu.

Passat el termini perquè l’empresa pagui, això no succeeix i el treballador es veu obligat a anar una altra vegada al jutjat. El seu misser li informa que ara sol·licitaran l’execució i que si es troben bens de l’empresa aquests seran embargats a fi de pagar el que li deu, però que això pot tardar més d’un any i que, molt possiblement acabi cobrant del FOGASA ( o sigui, l’Estat). El treballador no entén res perquè sap que el seu cap a l’empresa té dos xalets i altres propietats i no entén com  no li poden “fotre” això per pagar-li a ell el que és seu.

A més a més, el misser li diu que, si l’empresa és declarada insolvent, ell cobrarà els 5000 € de la indemnització del FOGASA però que dels tretze mesos de sou que li deu l’empresa només en cobrarà quatre i no complets, ja que la darrera reforma de la llei així ho estableix.

El treballador resignat i sense entendre res, li demana al seu misser quan preveu que ho cobrarà tot i aquest li diu que, tal com estan les coses pels jutjats (reducció de personal i augment considerable de la feina), a mitjans de 2015 podria ser que ja ho tengués tot cobrat.

1 de juny de 2015, el treballador segueix sense haver cobrat un cèntim per part de l’empresa. El jutjat acaba de dictar la insolvència per poder anar al FOGASA. Ara sap que, si tot va bé, en uns set mesos cobrarà els  5.000 € i quatre mesos dels tretze que li deu l’empresa i que mai cobrarà la resta.

Mentrestant, el seu cap, que va canviar el nom de l’empresa, segueix anant cada any al Carib de vacances

Mateu Garau Flaquer