"Abundància, continuïtat i diversitat: d’aquesta manera podríem caracteritzar globalment la producció en vers de Pere Orpí Ferrer (Capdepera, 1936). Aquest volum, de més de set-centes vint pàgines, inclou més de quatre-cents trenta poemes, quaranta-dos dels qual sja havien estat publicats a Versos per cantar(2018), que era un aplec de quasi dos centenars. En total podríem calcular que el corpus complet d’Orpí se situa al voltant de les cinc-centes cinquanta composicions. Quant a la continuïtat, l’arc temporal és amplíssim: del 1947al 2022. Des d’un poema encara infantil, però ja prou destre, dedicat a les gabellines coves de s’Ermita, fins a un altre de l’any 2022 on parla del coronavirus i del canvi climàtic. Són setanta-cinc anys d’escriure versos. Una dedicació que sobretot va ser intensa a partir de la dècada dels seixanta. Podem parlar d’una vocació poètica de pedra picada, d’una voluntat infatigable de fer ballar les paraules i de fer-ne l’ús adient per a traçar amb elles els moviments de la vida".
Així comença el pròleg de Damià Pons que escriu per a aquest llibre. Tota una declaració de principis cap al poeta gabellí més il·lustre. No de bades Cap Vermell ja fa deu anys que li atorgà el PREMI CAP VERMELL. I continua:
"Pere Rosselló Bover, en l’extens, completíssim i modèlic estudi introductori que encapçala aquest volum, diu que l’obra en vers de Pere Orpí oscil·la entre dos tipus de poesia, la culta i la popular. És una afirmació inqüestionable. La gràcia de tot plegat és que dins cada un d’aquests dos grans corrents, Orpí hi fa aportacions que històricament han estat pròpies dels diferents moments de la història de la poesia catalana. Vull dir que el nostre autor és capaç de fer coetànies en cada una de les seves etapes vitals unes fórmules poètiques que pròpiament han correspost a períodes més o menys concrets del passat. Això representa que Orpí dona vigència a gèneres i temes que en el moment que ell els va treballar ja eren en bona mesura o del tot anacrònics. Practica, podríem dir, la vivificació de tradicions queja eren mortes dins la poesia contemporània".
Pere Orpí a la presentació del llibre diu: "em sent quasi obligat a donar la raó a moltes persones que han comentat que els meus versos, en general, tenen musicalitat, encara que no portin el suport d’una partitura. M’ho va recalcar sovint el P. Antoni Martorell, el compositor amb qui tantes obres vaig compartir.
Sempre m’he esforçat perquè siguin senzills i eufònics, que sonin bé i agradin a qualsevol persona, tant si són cantats o recitats com si es llegeixen en silenci. El títol del llibre, per tant, s’ha d’entendre en el sentit que són aptes per recitar. Però que ningú s’hi senti obligat.
El llibre incorpora un codi QR que ens trasllada a uns arxius d'àudio, molt ben treballats per Biel Barona. Allà podeu escoltar els versos per recitar de la veu mateixa de Pere Orpí, tot un rapsoda. A continuació ho podeu comprovar:
Escoltau l'Himne a Capdepera escrit i recitat per Pere Orpí:
El magnífic epíleg de Miquel Llull al llibre que du per títol Les oronelles han arribat als cabells de Pere Orpí, diu:
"Si tenc qualque autoritatperfer-me veure en aquestes pàgines finals que demostren que Pere Orpí efectivament ha dut una vida de poeta al llarg de tots aquests anys, és que som gabellí, com ell, i que, com ell, els primers llums, els primers colors, que vaig veure, són els d’aquesta part de món, on la muntanya i la mar conflueixen per fer-nos creure que altres mons són possibles; que alguns dels personatges mítics que ens han inspirat són els mateixos; que hem mamat la llengudes dels dos extrems gabellins com ho són Vila Nova i Vila Roja, que s’ajunten a la Creu per enfilar cap al Castell.
Per això, amb motiu que Pere Orpí va rebre el Premi Cap Vermell, el 2012 vaig escriure un petit article intentant explicar als gabellins, però també a tots els catalans, qui era Pere Orpí, quina havia estat la seva gran tasca, tant en el nivell de la cultura popular com en el de la poesia. Al costat de la seva bibliografia publicada fins aquell moment, hi havia aquestes paraules que ara vull recuperar:
«Però també cal dir que, com un homu del Renaixement, Pere Orpí ha fet de tot: lletrista, actor, intèrpret, poeta, investigador, guionista, descobridor de paisatges, pintor... i també ha fabricat licors amb herbes inversemblants, la qual cosa el converteix en un tot terreny que des de Capdepera ha exportat el geni gabellí per tot Mallorca, deixant arreu la petjada d’un petit gran homu, la qual cosa convé que els gabellins sàpi gue ni admirin.»
[Cap Vermell, 20 febrer 2012]
No cal dir, per tant, que estic molt content que la iniciativa de publicar aquest immens volum amb els seus versos per recitar, hagi sortit de Capdepera, de la Tertúlia Gabellina i Oriental, del Cap Vermell i de l’Editor dels Bous, perquè és una manera idònia per amostrar que tots ens feim més grans amb la poesia, que tots noltrus, encara que la barca s’hagi enfonsat, nedam amb esperança cap a Paradella, on sabem que ens hi espera tant mossèn Alcover amb els seus jocs de paraules, com na Tiana Ponta i la seva gran i profunda visió de l’univers.I també que puguem mostrar i demostrar que a Capdepera tenim de tot i molt, i que Pere Orpí, amb aquesta gran obra i, evidentment, també amb les altres, se’ns apareix, finalment, com un dels grans personatges gabellins".
I en Pere, que encara conserva retalls de somnis i somriures d'infant, mereix que dia 30 tots l'acompanyem en la presentació d'aquesta opus magna.
Vos hi esperam!
