Després El rey león, Sonrisas y lágrimas, Chicago, l’inovidable  Don Quijote de la Mancha amb Paloma San Basilio y José Sacristán, y Hoy no me puedo levantar -ni ahir, no et fot-, arriba, per fi als escenaris de Madrid, en exclusiva i rigorosa estrena mundial, el nou, l'últim, el més esperat de Diabéticas Aceleradas: Més someres que mai (El musical) Una cita amb les nostres entranyables María José Cantudo i Sara Montiel, que passen els seus apurillos econòmics, amb Carmen Machi, que, malgrat els premis, no para de tenir el ventre inflat, amb el glamurós Marichalar i amb el pobre duc de Las Palmas (és que a Mallorca ja no el volem i total es confonen sempre) i un llarg etcètera difícil de classificar.

  Horterisme autòcton i universal; paròdia canalla; bogeria transvestida; desmitificació de gèneres teatrals i televisius, i dels seus personatges; playbacks de temes i d'intèrprets impossibles en un còctel embogit i accelerat on la paròdia cañí i el divisme almodovarià es donen la mà. Aquests són alguns dels elements que han  caracteritzat el treball de Diabéticas Aceleradas, passejat des de les discoteques a les places de bous, passant per teatres i escenaris de la més diversa mena.

  I sempre l'humor histriònic fundacional, un humor una mica surreal, costumista, esperpèntic, irònic, boig i càustic, però amb la mirada comprensiva i tolerant que ha marcat durant més de vint anys la manera de treballar i de donar-nos una especial visió del món de Diabéticas Aceleradas que ja és imatge i marca de la casa.