Com ja sabeu, el passat dissabte, 9 de juliol, PSOE i UCAP varen formalitzar públicament el pacte que, si no hi ha res de nou, permetrà a aquestes dues formacions governar els propers quatre anys amb una majoria suficient i estable.

Una vegada que ha passat tot, podem afirmar que l’actuació de les tres formacions polítiques majoritàries de Capdepera –UCAP, PSOE i PP–, uns més que els altres, tot sigui dit, ha estat indignant: tot tipus de tripijocs i estratègies, ofertes i contraofertes sobre batlies i regidories innegociables, comunicats i contracomunicats, utilització d’altres partits per a treure profit propi, renúncies incomprensibles, presumptes pressions i amenaces… Però, algú ha sentit parlar, en algun moment, de programa i d’idees per a desenvolupar, en benefici de la comunitat? Nosaltres, no.

Hem assistit a una gran partida de pòquer, en què aquests partits s’han passat pel forro els interessos del poble i els seus habitants i han atès únicament els seus interessos partidistes i el seu ego, jugant cadascú les seves cartes per mirar de treure’n profit particular.

Pel que fa a nosaltres, hem de dir que les converses que hem mantingut amb uns i altres han estat a petició seva. El passat 22 de juny dèiem que no ens corresponia moure peça, i no ho hem fet. Des de diferents partits se’ns ha plantejat la possibilitat de sumar i nosaltres hem respost, en ocasions refusant l’oferta i en altres posant una sèrie de condicions per començar a parlar-ne.

En relació al pacte que han tancat UCAP i PSOE, hem de dir que PSM-Entesa no ha tengut mai cap reunió a tres bandes ni ha iniciat cap negociació seriosa per entrar-hi. És cert que, després de l’11 de juny, UCAP ens va convidar a explorar la possibilitat de formar part d’una hipotètica moció de censura, com explicam més endavant, i reeditar d’aquesta forma el pacte tripartit de la passada legislatura. Però hem de dir que la cosa no va passar de dues reunions sense massa transcendència, en les quals nosaltres vàrem plantejar una sèrie de condicions indispensables per començar a parlar. Encara n’esperam la resposta.

I també és cert que si tot plegat no va anar més enllà va ser perquè el PSOE de Capdepera es va negar en rotund a iniciar qualsevol tipus de negociació amb PSM-Entesa, és a dir, ens va vetar expressament. Aquest veto no el coneixem per boca del PSOE, circumstància que no ens estranya, ja que a la passada legislatura els representants del PSM-Entesa, en alguna ocasió, varen haver de donar la cara perquè la gent del PSOE no s'atrevia a fer-ho.

No som ingenus i sabíem que això podia passar. A dia d’avui, PSM-Entesa i PSOE tenim visions diferents de com fer política a Capdepera. Així, una de les condicions que vàrem plantejar a UCAP per començar a parlar va ser que un regidor de PSM-Entesa havia de tenir la funció de coordinar les distintes àrees de govern. Aquesta funció havia de tenir com a màxim objectiu donar estabilitat i evitar friccions, alhora que havia de deslliurar de responsabilitat el batle de torn, a fi que aquest es pogués centrar bàsicament en la tasca de representació institucional. Però aquesta proposta també tenia un altre objectiu, que no era altre que vigilar de prop la tasca de determinats regidors que coneixem de l’anterior legislatura i que consideram perfectament capaços de carregar-se qualsevol pacte, per molt escrit que estigui. No abundarem en el tema, simplement ens remetem a les paraules que haureu pogut llegir i escoltar recentment de representants socialistes a l’Ajuntament en la passada legislatura, en què expliquen la relació mantinguda amb els que ja són excompanys de partit i actuals representants del PSOE local.

PSM-Entesa tenia molt clar, inclús des d’abans de les eleccions, que la reedició del pacte –tant si érem necessaris com si hi érem convidats– passava necessàriament per la fixació d’unes normes molt estrictes de funcionament intern. Aquestes normes havien de facilitar la fluïda transmissió d’informació entre les distintes regidories i evitar que n’hi hagués que funcionassin per lliure i sense control, tal i com ha passat els darrers quatre anys. Aquesta millor coordinació afavoriria de retruc la tasca de comunicació de l’acció de govern als ciutadans, un altre dels aspectes que al nostre parer no va acabar d’anar bé al llarg de la legislatura.

Però, com ja vos hem dit abans, no hem pogut arribar a saber quina és l’opinió d’UCAP i PSOE respecte d’aquesta condició i de les altres que vàrem plantejar.

En qualsevol cas, volem dir als nostres electors i simpatitzants que l’oposició que farà PSM-Entesa, tant al PSOE com a UCAP, serà exactament la mateixa que teníem pensat fer des del mateix dia de les eleccions: vigilant, responsable i constructiva. No feim comptes col·laborar a fer encara més infumable la política local, sobrada de rancúnies i rivalitats entre partits que tan poc interessen als ciutadans. En definitiva, si no és necessari, no donarem “branca” –tal i com ens demanava fa uns dies una votant a aquesta mateixa web.

Això si, en els quatre anys d’oposició que tenim per endavant no ens cansarem d’explicar i de fer veure a la gent que hi ha una altra manera de fer política.     

Respecte d’UCAP, hem de dir que, poc després que nosaltres rebutjàssim l’oferta del PP per formar part de l’equip de govern, vàrem rebre la seva cridada, convocant-nos a una reunió. En aquesta trobada, com ja hem explicat, se’ns va plantejar la possibilitat de presentar una moció de censura, però que era indispensable que PSM-Entesa hi donàs suport. Lògicament, després d’haver estat ignorats inicialment, la primera reacció de la nostra gent va ser la de rebutjar l’oferta. En tot cas, i perquè no es pogués dir que PSM-Entesa renunciava a donar estabilitat a la precària situació del municipi, vàrem optar per posar damunt la taula una sèrie de condicions per poder iniciar les negociacions a tres bandes: que la moció havia de ser la darrera opció i que per tant s’havia de fer pública la renúncia a qualsevol altra possibilitat per part d’UCAP; que la negociació havia de començar de zero, entre UCAP, PSOE i nosaltres, a fi d’introduir-hi una sèrie de punts programàtics i de funcionament intern que consideràvem molt importants –com hem explicat anteriorment–; i, finalment, demanàrem un pes dins la possible coalició, proporcional al dels nostres vots, és a dir, que no consentíem ser uns convidats de pedra ni uns simples executors dels acords bilaterals dels altres dos partits.

De llavors ençà, no hem rebut cap contestació oficial, només algun rumor. El passat divendres, 8 de juny, sense ni tan sols haver rebut una telefonada al respecte, ens vàrem assabentar per la premsa que UCAP ja havia tancat l’acord amb el PSOE.

Se’ns fa difícil entendre què pretenia UCAP amb aquella convidada, si realment la feia de bona fe o si tan sols es tractava d’una estratègia més dins aquest joc que han dut a terme amb l’objectiu de guanyar poder davant els altres dos partits amb més vots. El que sí sabem és que ens han fet perdre el temps, que se’ns ha tractat amb desconsideració i que al final de tot ens queda la sensació d’haver format part, sense demanar-ho, de l’espectacle lamentable que ha ofert la política local al llarg de les darreres setmanes.  

Després de tot el que ha succeït darrerament, i en relació a UCAP, la conclusió és que no es pot creure que en aquest partit tot ho facin pel bé del poble i en benefici dels ciutadans. Fa massa anys que ens coneixem.

Votarem NO a la moció de censura. A la gent de PSM-Entesa mai se’ns passaria pel cap donar suport a un pacte que no va acompanyat d’un acord programàtic clar i llampant i que expliqui el model de municipi que es pretén aconseguir, almanco a curt i mitjan termini. El pacte que ens presenten UCAP i PSOE dedica dues pàgines i mitja a repartir càrrecs i cadires, i un quart de pàgina a citar quatre obvietats –obrir la piscina, traslladar l’Ajuntament a Can Creu d’Inca i poca cosa més—. Res sabem del que pretenen fer aquests dos partits en matèria turística, en urbanisme, per a dinamitzar la nostra economia, en protecció del medi ambient, per fer més sostenible la mobilitat o per preparar un futur millor als nostres joves, entre altres qüestions. Per tant, com que no signaríem aquest pacte per a nosaltres mateixos, encara menys li donarem suport, lògicament, si els signants són uns altres partits.

Per acabar, només vos volem dir que no ens resignam a acceptar que Capdepera hagi de ser governada indefectiblement per PP, UCAP o PSOE. Pensam que el nostre municipi es mereix alguna cosa millor, una altra forma de fer política que vagi més enllà de les disputes personals i d’unes tàctiques partidistes que, almanco en el nostre cas, tant ens han avergonyit les darreres setmanes. Per això treballarem dur, per obrir el nostre projecte, per sumar esforços i recolzaments i per ser una alternativa seriosa i real en les properes eleccions. Tot això ha de canviar algun dia.