Un altre estil de política ha deixat de ser necessari per a ser imprescindible
Primer de tot, perdoneu els pocs assistents no partidistes, del debat organitzat pel Diari de Mallorca pel que va ser un recordatori de perquè alguns exigim una política més d’acord amb els temps que vivim.
Disculpeu el nerviosisme, però poques vegades es té la oportunitat d’arribar a la gent, i un vol dir masses coses, i no arriba a concretar prou las seves paraules. Aprofito per felicitar el coratge i l’educació dels candidats que van assistir al debat.
Explicaré un poc amb una metàfora el que es la visió que tinc sobre la política actual i sobre el partits polítics que ens representen.
Tenim navegant en aquest petit mediterrani nostre dos Titànics, dos vaixells de grans dimensions amb presència formidable, amb grans equips humans que tenen clares les seves funcions dins el vaixell. L’un té un gran problema, i es que el capità va perdre el rumb i va demanar ajuda exterior, va explicar la situació en que es trobava i li enviaren una seguit d’actuacions per poder seguir surant. Aquest capità no tenia clar com reaccionarien, ja no tan sols els passatgers sinó també la seva tripulació així que va començar a tantejar la situació. Cridava a maquines i els hi deia “més carbó, més petroli!!” no minoreu nois que anem molt be i arribarem d’aquí poc a port, després els mariners de cada planta li comunicaven els dèficits i li demanaven ajuda per reparacions i ell sense por a les conseqüències els prometia i prometia actuacions. Els passatgers es passaven el dia embovats entre xafarderies i esports, l’abundància i la cobdícia eren el dia a dia i així ningú pensava quin rumb duia el Titànic. Arribà el moment en que la situació fou insostenible i el capità tingué que explicar, primer a la tripulació, i desprès als passatgers la situació. La tripulació seguia exigint el que ell anteriorment havia promès, i van decidir no informar als passatgers, però aquests poc a poc es van anar donant compte de la situació, ja que el capità deia una cosa i els mariners una altra de ben diferent…
El segon Titànic d’iguals dimensions tenia com a únic criteri medir-se i demostrar als passatgers que estaven en el vaixell adequat, que tenien clar la seva trajectòria i que no existia fissura alguna. Aquest Titànic, a l’anterior port havia canviat de capità i aquest volia dirigir amb mà de ferro, però tothom tenia clar a qui cridava cada nit per saber si feia ve la seva feina i demanar-li que tenia que fer el dia següent. La tripulació creia de forma desmesurada en el lideratge personal i no tenien mai un plantejament diferent. Els passatgers es movien per coberta sols mirant si l’altre Titànic estava per davant o per darrere d’ells. La tripulació tenia l’obligació abnegada de dir sempre el malament que anava l’altre Titànic, la direcció errònia sempre i en tot moment de l’altre capità. El problema més gran que tenia aquest Titànic es que de tan obeir, alguns tripulants i fins i tot alguns passatgers havien perdut qualsevol ètica personal, i de vegades els seus interessos passaven per damunt de qualsevol bon rumb. Però el dia que el primer Titànic va començar a virar tot i que seguien dient el mateix als passatgers, el segon Titànic també virava
En aquest meravellós mediterrani nostre també existeixen una flota de velers, iots i d’altres embarcacions que per las seves dimensions poden capejar molt millor l’actual turmenta. La nostra es un flota de pailebots que depèn directament de l’esforç, la destresa de maniobra i per suposat de que la naturalesa ens acompanyi i ens ajudi a arribar a un bon port. Conjuntament amb d’altres petites farem el possible per rescatar la gent dels dos Titànics que creguin que no es tenen que perdre las maneres per tal de defendre l’interès comú de la societat. Que tot no val per arribar a capitanejar el futur. I que aquí l’important es donar solucions a problemes amb creativitat i sense mirar si venen de l’oposició, del govern o son copiades d’Europa.
Iniciativa Verds pretén fer un esforç constant per ajudar a uns i a altres a tenir un pensament ecològic a curt, mig i llarg termini. Creiem que les solucions ràpides en gestió no existeixen i que la política que necessitem ara més que mai es participativa. Una gestió pensant en tothom, però que tindrà sempre com objectiu igualar o millorar l’equilibri natural que permeti als nostres fills viure en una societat mes justa.
Teníem una gran oportunitat de debatre 35 preguntes penjades per Internet amb temes concrets i que afecten al nostre poble, temes tots ells important per la convivència, vitals per curar ferides, temes en que els ciutadans volien respostes. Autoescoltar-nos, no du enlloc, no ajuda. Per concloure, explicar que existeixen mètodes televisius que han funcionat molt be perquè els politics responguem àgilment a les preguntes i així puguem breument donar la nostre opinió.
Gràcies novament a tots per la vostra assistència.
Juanjo Plou Marti
Coordinador Iniciativa Verds. 
