Aquests dies s’està parlant molt d’unes petites bolletes de plàstic que s’estan trobant a les platges de les costes, especialment de les gallegues, generant preocupació, debat i alarma entre la població. Es tracta dels pellets, una matèria primera que s’utilitza per a fabricar elements plàstics.

La composició química d’aquests pellets depèn del material que es vol fabricar, però generalment estan compostos per diferents polímers (estructures químiques) com el polietilè i propilè, fàcilment modelables amb la temperatura, amb el que es fabriquen gran part dels envasos de plàstic d’un sol ús.

Cada any es fabriquen al voltant de 300 milions de tones de pellets al món. Molts d’aquests es transporten dins contenidors, en bucs de càrrega, d’un lloc a l’altre, per a ser transformats a les indústries corresponents. Més sovint del que en som conscients, es produeixen episodis com el d’aquests dies, on alguns dels contenidors que són transportats per aquests bucs, a causa dels temporals, cauen al mar i el que hi ha al seu interior surt i acaba a l’aigua, podent arribar a les costes, a través dels corrents marins. En aquesta ocasió el volum de pellets que està arribant a les costes gallegues és molt elevat i les administracions locals han tardat molt a activar els protocols d’actuació. Ja s’han detectat també a les costes d’Astúries i Cantàbria, així com a les costes del sud peninsular, de Tarifa. És el que té el mar, que ho connecta tot. Hem de dir, que segons la Comissió Europea, s’estima que es perden cada any, entre 52.000 i 184.000 tones de pellets, al llarg del seu procés de transformació. I al món, s’estima que la xifra de pèrdua, arriba a les 200.500 tones/any.

Però la presència de pellets a les costes no és quelcom nou. A les Balears ja fa uns anys que podem trobar aquestes bolletes a les platges. Especialment a Menorca, però també a l’illa de Mallorca, tant al nord (badies d’Alcúdia i Pollença) com a la mateixa badia de Palma. Això el GOB ho sap de primera mà, ja que juntament amb les companyes de Menorca, des del 2020 hem estat treballant activament amb el seguiment de la contaminació de microplàstics, a través del protocol oferit per la plataforma Observadores del Mar, on filtram l’arena de la platja, amb els nins i nines, per veure la seva composició. Aquesta, cada vegada presenta més residus plàstics que biològics. Tristament, els pellets han estat presents en quasi cada un dels recomptes mensuals que s’han anat fent durant tres anys, en ambdues illes.

Si ens demanam d’on provenen els pellets, en el cas de les Balears, tot indica que el seu origen es troba a les costes catalanes. Concretament, a la costa tarragonina trobam el complex petroquímic de Tarragona, on la platja de la Pineda de Vila-seca, la més propera a aquest, presenta volums enormes d’aquestes bolletes. És més que conegut que els voltants d’aquestes instal·lacions n’estan plens, i les pluges els arrosseguen fins a acabar a la platja i al mar. A partir d’aquí, els corrents marins fan la resta.

Què passa doncs amb aquests materials que han agafat tant protagonisme aquests dies? Són tòxics, no són tòxics? La toxicitat d’aquests depèn dels seus compostos i de la seva interacció al medi i a dins els organismes. El que és indiscutible és que tenen un impacte a la fauna, en ser ingerits. Però a més, en entrar en contacte amb l’aigua, comencen a degradar-se i s’alliberen els seus components a l’aigua, començant les alteracions fisicoquímiques del medi on es troben.

Què reclamam doncs?, que hi hagi una normativa reguladora. Fins al moment, els pellets no tenen cap classe de consideració, ni tan sols es contemplen com a residu, quan és més que evident que aquests ho són en les indústries. És necessari que les empreses que treballen amb aquests materials, passin auditories de qualitat que garanteixin que no es produeixen pèrdues al llarg del procés de transformació. També seria convenient que les mateixes empreses, quan tenen pèrdues, ho declarin, per tal de poder tenir una estima real de la problemàtica i poder fer-ne una gestió adaptativa a la situació real.

Si més no, és urgent que es plantegin polítiques de gestió d’aquests elements, els pellets. Per començar, s’han de reconèixer com a residu, i s’ha de regular i sancionar la seva arribada al medi, especialment al medi marí, que com hem vist amb el cas de Galícia, s’acaba estenent per tot.

El que estam vivint ara, és un episodi puntual produït per un accident, amb la pèrdua de contenidors al mar. Però no podem obviar que l’arribada de pellets al mar és un fenomen que succeeix de manera continuada i que es dóna en totes aquelles zones on hi ha indústries productores de plàstics. Un impacte que pot eliminar-se amb l’adequada regulació normativa, control i vigilància de l’activitat.