Donat que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 15 de novembre de 2023, va acordar admetre la continuació de la tramitació com a projecte de llei pel procediment d’urgència del Decret 6/2023,de 2 d’octubre, de mesures urgents en matèria d’habitatge (RGE núm. 2773/23), una vegada convalidat pel Ple de la cambra, per fer efectiu l’article 124.2 del Reglament del Parlament, el GOB va registrar les següents observacions al projecte de llei, per a que puguin ser incorporades en el procediment d’elaboració de les esmenes per part dels grups parlamentaris.

Tal i com resen les determinacions del projecte de llei de mesures urgents en matèria d’habitatge, en la seva pròpia exposició de motius,  l’objectiu d’aquesta norma és ” adoptar una norma amb rang de llei que permeti la modificació de diferents disposicions normatives que faciliti la incorporació d’habitatges privats al mercat”. Queda doncs clar, que l’objectiu no és vertaderament generar una política d’habitatge desde la perspectiva social, sinó una intervenció en termes de mercat per tal de poder disposar de més oferta, independentment dels instruments de planificació i conseqüències urbanístiques, territorials, ambientals, socials i patrimonials.

Aquesta incorporació es fa bàsicament a través de permetre l’increment d’alçades, generalitzant la conversió de locals en habitatges i modificant mínims d’habitabilitat, duplicant habitatges existents on l’ús de plurifamiliar estigui permès i possibilitant construir habitatges en sòls privats o públics destinats a equipaments. A aquestes mesures, s’afegeix el canvi d’ús dels hotels a habitatges de forma indiscriminada i sense la corresponent ordenació urbanística, necessària per garantir l’habitabilitat, no només del del punt de vista de les característiques de l’habitatge d’aquests, sinó des del punt de vista de la realitat quotidiana pel que fa a densitats, mobilitat, accessibilitat, accés a serveis i equipaments, zones verdes, etc.

La norma és una desregulació sense precedents de l’ordenació urbanística municipal que, via quantitat i mercat, pretén solventar una problemàtica estructural com és l’accés a l’habitatge, fortament marcat pels processos especulatius. Perquè cases n’hi ha, i moltes buides, i moltes dedicades a usos – com el turístic – que no li són propis, i perquè el problema no és la disponibilitat d’habitatge, sinó l’especulació i els usos que fan que els preus siguin inassequibles actualment per a cada vegada més gent.

Efectes relatius a la ruptura dels processos de tramitació determinats per les lleis urbanístiques i eliminació dels processos de participació i consulta. 

La participació pública en els instruments de planificació i ordenació urbanística és una qüestió imprescindible per tal de garantir que els interessos públics, els béns comuns, els recursos, el patrimoni i la realitat social siguin tinguts en compte. A banda dels processos de participació, transparència i implicació ciutadana, en els processos de tramitació dels planejaments urbanístics són moltes les administracions consultades per emetre informes sectorials, preceptius i necessaris per tenir una mirada àmplia de totes les afectacions derivades dels instruments de planejament. Aquest decret-llei i ara projecte de llei, ometen aquests processos de participació, consulta i avaluació necessaris tant a escala local, com a escala sectorial davant unes determinacions que afecten plenament la competència municipal de planificació i fixació dels paràmetres de creixement (o no) que els municipis poden anar adoptant.  De fet,  indueix a un creixement desordenat i incontrolat, per damunt del que ja tenen prevists els planejaments urbanístics sense cap tipus de previsió ni avaluació de les conseqüències que se’n poden derivar i botant-se també els límits de creixement imposats pels Plans Territorials Insulars. 

No tots els municipis, ni barris tenen les mateixes realitats ni necessitats i la uniformització de normes generals d’aplicació directe que afecten tan directament la competència urbanística municipal, no poden generar sinó caos en tots els sentits (ús i disponibilitat de recursos, protecció ambiental, cohesió social, mobilitat, accés a serveis, dotació d’equipaments, sostenibilitat econòmica, etc.)

Cal recordar que hi ha diverses sentències que han anul·lat plans urbanístics o els han declarat nuls de ple dret per no incorporar tots els informes sectorials o per falta per exemple de avaluació d’impacte ambiental.

El Pla Territorial Insular i les Directrius d’Ordenació de territori varen establir unes limitacions al creixement als municipis.

Per altra banda, l’article 58 de la LUIB indica la obligació de revisió del planejament urbanístic en cas que la previsió d’actuacions urbanístiques per exemple suposin un increment del 20% de la població del municipi o del 10% de las superfície de sòl urbà. Aquest seria un motiu pel que directament no es podrien aplicar les determinacions d’aquest decret llei. Primer perquè no es valora quin és l’impacte sobre el creixement del percentatge de població que pot implicar a cada municipi, i segon perquè és probable que superi aquest 20% i això implicaria necessàriament haver-ho de tramitar com a modificació del Pla General pel fet d’afectar capacitat de població i modificar l’equilibri d’equipaments i serveis. 

En definitiva es tracta d’una norma que burla la planificació i ordenació urbanística municipal, romp les previsions que, en aquest sentit fan els planejaments municipals pel que fa a dotacions d’equipaments, serveis, zones verdes, etc. implicant una densificació i intensificació sense la respectiva planificació i sobretot, sense cap tipus de participació ciutadana en el procés – que sí que es fa quan hi ha els processos d’elaboració, revisió o modificacions de les intervencions urbanístiques.

Efectes de les determinacions relatives a l’increment d’alçària, volums, canvis d’usos sobre densitats, serveis i equipaments.

El decret-llei, convalidat pel Parlament i tramitat com a Projecte de Llei  regala alçària i volum edificable i canvi d’ús, diferent al permès pel planejament urbanístic. Ho fa per la via d’urgència, amb vigència immediata, escurçant el tràmit parlamentari i sense la tramitació que s’exigeix al plans urbanístic. 

Aquest criteri general d’urbanisme especulador s’aplica deixant fer habitatges a edificacions i solars reservats per d’altres usos, com per exemple els comercials, dotacionals i equipaments. És a dir, es podran fer habitatges allà on estava previst fer escoles, centres assistencials, sanitaris, religiosos…

No és només això, la burla també inclou edificacions que estiguin fora d’ordenació perquè s’hi hagin fet obres sense llicència. 

Tot això via addicions de disposicions addicionals de la Llei 12/2017 de 29 de desembre d’urbanisme de les Illes Balears

El planejament urbanístic estableix unes zones amb diferents usos i densitat de població que s’ha de justificar en base als recursos dels que es disposa i la planificació de creixements futurs del municipi. El decret-llei i ara, el projecte de llei, permeten un increment de la densitat d’habitatges – via conversió de locals comercials; divisió d’habitatges unifamiliars entre mitgeres (1 habitatge/90m2) i en parcel·les amb ús plurifamiliar admès (1 habitatge/60m2) exonerats de reserva d’aparcament; habitatges a solars d’equipaments, ja siguin de titularitat pública o privada, increment d’edificabilitat per habitatges (menys per l’equipament) i sense presentar ordenació volumètrica, ni que es pugui exercir cap control públic; creixement en alçada autoritzant tants habitatges com resulti de dividir el paràmetre per 60 i exonerant de reserva d’aparcament. En total un increment de densitat d’habitatges de fins gairebé el 80% sense cap justificació respecte el seu impacte ambiental i sense respectar un model de diversitat d’usos per un model de ciutat planificat, racional i coherent..

Per la redacció d’un Pla General, és obligatòria segons els articles 31 i 42 de la Llei 12/2017 d’Urbanisme de les Illes Balears la realització del càlcul potencial de la capacitat de població del municipi per tal de poder justificar el creixement previst, i el seu impacte en el medi ambient i recursos, cosa que s’obvia totalment en la vigència immediata de les determinacions del decret-llei.

A canvi d’aquest augment en alçada la reserva de habitatge a preu limitat es pot ubicar en qualsevol altre planta de l’edifici. Clarament es tracta d’una eina per la especulació urbanística en contra dels principis i la finalitat de la mateixa llei d’Urbanisme de les Illes Balears i que s’allunya sobremanera dels suposats objectius d’atendre l’emergència habitacional i el drama social que comporta. 

Les determinacions del DL i ara, projecte de Llei afecten de manera preocupant la reserva d’equipaments que com és sabut no no només respon a una qualificació urbanística sinó a uns mínims que queden establerts per llei per tal de donar uns serveis a la ciutadania. Ara es produirà un increment de densitat poblacional sense més equipaments o zones verdes incomplint la reserva mínima que s’estableix en la Llei d’urbanisme.

Via l’article 78. de “Reconversió i canvi d’ús a residencial que modifica la Llei 8/2012 de 19 de juliol de turisme de les Illes Balears” sobre el què els Ajuntaments queden sense cap possibilitat d’intervenir, es possibilita que als hotels i les parcel·les hoteleres encara vacants s’hi podrà fer el canvi d’ús a residencial, podent-se a més dispensar la dimensió mínima dels habitatges resultants. Es permet a pràcticament qualsevol establiment o solar turístic i queden integrats en el planejaments com adequats esdevenint HPL i reservant un 10% de l’edificació a equipament. En aquesta determinació no està clar què passa amb les places turístiques. El resultat poden ser idò pisos-pastera a antics hotels obsolets, a llocs saturats i degradats que varen ser pensats com a ciutats monofuncionals turístiques; per si no fos poc que ja no varen ser pensades com a ciutats per població resident, sense escoles ni centres assistencials, ara si hi ha aquests equipaments també poden ser convertits en més mini-pisos.

Esmena a la totalitat i derogació del Decret Llei

Per tot això, des del GOB Mallorca ja vàrem instar als Ajuntaments a aprofitar el que determina la pròpia llei i a convocar plenaris extraordinaris per acordar deixar sense efectes les determinacions normatives relatives a aquesta desregulació urbanística.

I ara instam als grups parlamentaris a plantejar una esmena a la totalitat d’aquest projecte de llei i la derogació del Decret Llei 6/2023 de 2 d’octubre de mesures urgents en matèria d’habitage, per implicar una norma que en absolut atén la problemàtica social de l’habitatge sinó que està única i clarament enfocada al lucre, la generació de plusvàlues i l’especulació en els termes que ha propiciat la interlocució única amb els actors del mercat immobiliari, turístic i de la construcció, ingerint-se greument en les competències municipals d’ordenació i planificació urbanística, esbombant les seves previsions i agreujant dèficits estructurals, en molts casos ja existents, d’equipaments, recursos i serveis necessaris i en condicions.