Pau Quina presenta tres obres de teatre breu a Capdepera amb un guió i una direcció magistrals.
Dissabte 28 d’Octubre, a les 20, al teatre de Capdepera gaudírem de tres peces de teatre breu i còmic dirigides per Pau Quina en una nit, on el públic gabellí s’ho passà d’allò més bé en tres escenes repartides per diferents compartiments del teatre.
La primera, «A reveure» interpretada per Cecília Genovart i Jesús Crespí, arrencà les rialles del públic assistent en la brillant actuació. Una conversa amb la mort que t’ha tocat pot arribar a ser molt divertida. Així ho demostraren ambdós actors a la sala de conferències del teatre de Capdepera; després de moltes glopades de xarrupets d’herbes, la mort es deixa convèncer per la seva víctima per muntar una vaga, si ho aconseguirà o no ho sabreu si anau a veure aquesta obra.
La segona, «Al cel el vegem», interpretada per Nofre Jaume. L’obreta es realitzà a la part central del teatre en 18 minuts amb el revers i l’anvers dels funerals, uns moments més divertits de tot el vespre amb la participació del públic assistent. L’actor representa molt bé un mort ben viu que es proposa criticar de valent aquest instant final que tindrem tots nosaltres i ho fa d’una manera gratificant i molt graciosa. Tant intensa va ser l’actuació que encara al proper escenari s’apropava alguna espectadora i et deia: «jo no vull que m’enterrin així!».
La tercera, «Cendres» protagonitzada pel duet actoral de Marc Bibiloni i Ivan Martín ironitzà sobre els rituals funeraris. L’escenari va ser a una altra sala del teatre, aquest pic amb inici a les fosques i amb dos «intrusos» entremaliats que es fiquen el vespre dins un bar per fer la darrera voluntat de l’avi d’un d’ells. També amb anades i vengudes, corregudes, crits i espants, aquest sainet a la moderna va fer riure al públic gabellí que marxà molt satisfet del teatre.
Finalment, celebrar l’encert de Pau Quina Jaume alhora d’escriure aquestes tres peces teatrals que ja s’havien representades a altres indrets de la comarca com pugui ser Son Servera i que arribaren a Capdepera amb molta força i encert, fins i tot amb aclucada d’ulls cap a alguns personatges coneguts del poble o cap al mateix poble. Les tres obres varen ser la preparació ideal de la «Nit de les ànimes» i demostraren que el teatre breu i humorístic encara és del tot necessari. Les tres obres varen fer que ens espolsàssim de sobre aquest mal tràngol que és la mort i que li donàssim la volta per veure el seu punt tan graciós, fet que sabé fer aquest elenc actoral. Tan de bo que no sigui la darrera vegada que ens facin morir de riure, això sí, sobre l’escenari.
Joan Cabalgante i Guasp
