Diu Pere Joan Tous: "Al meu parer, Calitja confirma en tot la promesa que l’autor ens va fer amb Mirant el silenci. Ja d’entrada, la veu narrativa del protagonista em sembla absolutament coherent amb el personatge i les circumstàncies de la seva història. I, de bell nou, ha sabut conjugar el document humà, una tragèdia familiar en dos actes generacionals, amb el document social i fins i tot històric. A alguns els agradarà sobretot la intriga «criminalística» que vertebra una dimensió de la novel·la; a mi m’ha corprès especialment aquesta història d’amor tan trista que s’hi conta. Hi veig un bell homenatge a l’amor omnia vincit, tot i que es tracti d’un homenatge per negationem, gairebé elegíac."
Una obra narrada en primera persona en què s’intenta respondre a interrogants que havien quedat surant a Mirant el silenci, i així tancar el cicle de Sant Andreu amb una trista història d’amor.
Pere Joan i Tous escriví a l'epíleg del llibre: "Mirant el silenci és una obra que traspua intel·ligència i sensibilitat narratives. aquest relat, que abraça tres quarts de segle d’història col·lectiva i focalitza tota una complexa nissaga familiar, configura, de fet, una novel·la de novel·les, oberta a molt diverses adscripcions genèriques i tradicions literàries, com ho són el realisme social i la novel·la històrica, el neo-ruralisme i la novel·la etnogràfica, el melodrama i la novel·la criminal de tarannà naturalista. amb el realisme social (o històric) dels anys seixanta, el de Josep Maria Espinàs i Manuel de Pedrolo, Mirant el silenci comparteix el compromís amb la realitat i l’afany de deixar constància ficcional del que es tendeix a oblidar o silenciar".
I acabava dient: "Tot i ser obra de ficció, també Mirant el silenci és un exemple com cal de memòria històrica. Apost per Mirant el silenci. la seva força i bellesa narratives són ben capaces de convertir Cala Rajada en un mite literari, tal com va aconseguir Baltasar Porcel amb Andratx. i, de vegades, també a sant Andreu, com ja passava en el Macondo de Gabriel García Márquez, allò real es torna meravellós i els estris més quotidians es converteixen en màgics artefactes musicals".
Per tant, si vos va agradar Mirant el silenci, heu de llegir la continuació d'aquest llibre, que és una rica combinació de novel·la històrica i novel·la negra. I si no l'heu llegida ara teniu l'oportunitat de llegir-les totes dues de cop. Una obra que vos emocionarà i on reconeixereu la memòria col·lectiva d'un poble.
L'autor diu: “Calitja” ha representat un triple repte per a mi. Primer, canviar l'enfocament i donar la veu al mateix protagonista de la història, de manera que aquest només parla del que sap, ja sigui perquè ho veu o li ho conten. Segon, bastir un relat que tant pugui ser llegit pels qui coneixen “Mirant el silenci” com pels qui no el coneixen, tot i que, al capdavall es tracti d'una continuació de la mateixa història des d'un altre punt de vista. Tercer, crec que en l'entrega anterior varen quedar preguntes sense respondre, culpes mal repartides, amb la sensació que pagaven justs per pecadors. Aquí, per tant, donarem per acabat el que podem anomenar cicle de Sant Andreu, que començà amb “Celistre” i que ara troba el seu punt i final.
