Tot final té un principi. Una història amb començament, nus i desenllaç. Abans d’una galtada, una violació o punyalada davant els fills hi ha una història apuntalada en milers de gestos, paraules i accions que desposseeixen algú d’autoestima, força i validesa, i posseeixen l’altre amb el poder i el control. Enguany mirem la violència des de la base d’un iceberg que sempre acaba en catàstrofe.



I el missatge és per tu:

Ets del que ens interromp i ens acabes explicant una cosa que havíem començat a argumentar perquè qualque creença et duu a pensar que ho saps millor? que coneixes millor aquell sentiment al qual no li acabam de saber posar paraules o has entès millor la darrera peli que hem vist? Ets aquell amic, company, parella que dius no n’hi ha per tant, va, no exageris, no ho has entès bé, invalidant la nostra experiència i fen-nos petites fins que ens fem bolla? Ets aquell que no deixarà de mirar-nos amb scanner o seguir-nos fins que acabi aquell tros infinit de carrer i tombem la cantonada agafant molt fort dins la mà les claus, el mòbil o el que tenguem, amb les cames tremolant i suor freda? Ets l’amic que sempre posarà davant la camaraderia masculina? Fas llum de gas encegadora girant els arguments i dient-nos estàs loca, sobredimensiones les coses, allò no va ser així? O tal vegada ets el que aquell dia que havíem begut de més ens vas ficar al teu cotxe o a casa teva i veient-nos sense opcions per reaccionar, vares normalitzar que algú pugui voler tenir sexe sense cap desig i amb molt de fàstic? Ets el que fa que normalitzem coses així? El que diu ‘jo som així i no canviaré mai’? El que creu que és normal que 3 tios guanyin un certamen literari signant amb nom de dona, perquè ara si no ets dona no et publiquen? Hola Carmen Mola. Aquell que enmig del dinar de nadal crida és que ja no se port dir res! Saps aquell que no accepta que sigui la seva companya qui té una feina apassionant i sigui més temps fora de casa? Ets tu? Ets el que no sap disculpar-se sense dir ‘però tampoc és per tant eh? Ets el que mai sabrà disculpar-se? El que ens pressiona per fer allò que no volem? El que crida més? El que assusta més? El que ens mira i jutja el plecs del nostre cos i fa que pensem que mai més ens treurem la roba davant ningú?. Ets el que ens aixecava la falda al pati de l’escola, o ets el que ens espera amb els amics al passadís de l’insti per riure’s quan passem? Tal vegada ets el súper guai que té llista d’espera i ens farà sentir com una merda quan ho consideris. Creus que responsabilitat afectiva és un animal mitològic? El que ens diu deixa de plorar i passa pàgina perquè en realitat no vols sentir ni una paraula d’allò que ens ha fet sentir així per si de cas n’ets responsable? Ens dius gorda, raquítica, histèrica, o guarra o puta o ets creus molt llesta o tia bona, sense que mai vulguem escoltar-ho? Creus que perquè som mare el meu vincle amb els fills ha de ser més fort i per tant amb més càrrega? El que pregunta si no és hora de ser mares? El que no recorda que potser no volem ser-ho? Respectes més l’autoritat de ton pare?



T’emprenyes només si allò li passa a la teva germana, filla, companya, perquè sovint oblides que la resta també som mares, filles i companyes? Ets dels que de tant en tant oblides que som persones? Ets el que creus que després del 35 estam eixutes? Ets dels que sempre ens preferiran joves? Ets del que penses que com més normatives i dignes de portada de revista més atractives? Ets del que no toleres la crítica? Ets el que pensa que el seny i la sensibilitat, és cosa nostra? El que mai comentarà amb nosaltres un partit de bàsquet o de futbol perquè què sabrem! El que mai ens apuntarà a extraescolars de bàsquet o futbol perquè molt més adequat si fem dansa, o música o ceràmica? És igual el que ens faci ganes. El que sempre triarà ensenyar-se amb aquella dona que fa política abans que amb el seu homòleg home.? Ets el que creus que si a més de ser dones som racialitzades i pobres, pitjor? El que pensa que et devem coses perquè hem anat a sopar dues vegades? El que vol pornografia en lloc d’un espai de trobada? El que assetja les nostres xarxes, el que ens fa sentir miserable només amb mirar-nos?. Ets tu el que pensa que millor si canvies la bombona de butà perquè tens molta més força? El que se sol oblidar de llevar taula o fer la teva part perquè co-responsabilitat està escrit en un idioma que no entens?. El que vol que sentim por?. Te consideres aliat però no deixes d’exercir els teus privilegis perquè si ho fas perds massa coses i en realitat no t'interessa? Potser ets dels que ni és conscient de tenir privilegis?. Ets el que mai mirarà dins seu perquè et fan massa por els monstres que t'habiten?. Ets el que no s¡ha reconegut en cap d'aquests supòsits? Ets aquest home? No fa falta assassinar, torturar ni violar per exercir violència i viure com se suposa que el patriarcat mana. Però hi ets a temps. Per favor, no siguis aquest home.