La Serra de Tramuntana és l’espai natural terrestre més extens i valuós de les Illes Balears. Al llarg de les darreres dècades aquesta importància ha estat reconeguda amb diverses figures de protecció, entre les quals destaquen la de Paratge Natural i la de Patrimoni Mundial de la Unesco. Però 14 anys des de la declaració com a paratge natural i 10 anys després de la seva incorporació al patrimoni mundial, la dotació de protecció legal i de reconeixement internacional no s’estan demostrant suficients per a revertir els canvis ambientals que s’estan produint a la Serra i que tenen i tindran efectes sobre el patrimoni natural i cultural.

La tendència de la Serra al llarg dels darrers 10 anys no és aliena al que passa a la resta de Mallorca, i està marcada entre d’altres factors per la minva de l’activitat agrària i l’augment de places turístiques i increment de la de la pressió humana, tant la derivada de l’allotjament (residencial i turístic) com la de visitants. La degradació del patrimoni etnològic, l’increment en el consum de recursos i la massificació dels espais naturals són alguns dels efectes derivats.

La conservació del patrimoni natural i cultural de la Serra amb les activitats que la conformaren durant segles i fins a l’arribada de l’economia turística és avui un impossible. Calen altres estratègies per minimitzar la pèrdua de patrimoni cultural, i sobre tot per garantir la conservació de la biodiversitat extraordinària que viu a la Serra.

La divulgació dels valors culturals i naturals de la Serra és una via positiva per a la seva valorització, però si es queda fonamentalment en això, i no s’adopten mesures efectives per frenar el canvi socioeconòmic i ambiental de la Serra no es podrà assolir l’objectiu de la seva conservació.

Davant això, aprofitam avui per reclamar més esforç en conservació per part del Govern i del Consell. Per començar, això passa per desenvolupar amb tota la seva potència el marc d’ordenació i gestió del paratge natural de la Serra, que 14 anys després gairebé no ha avançat. L’espai natural protegit pateix un dèficit escandalós en planificació (segueix pendent de redacció el Pla Rector d’Ús i Gestió), en participació (encara no s’ha constituït la Junta Assessora, organisme consultiu amb representació social) i sobre tot en finançament i mitjans materials i humans (personal tècnic, de manteniment, de vigilància, etc). Ara per ara, la Serra és poc més que un «paper park» amb una consistència de tot insuficient per fer front a les necessitats de conservació.

D’altra banda, la progressiva turistificació de la Serra abunda en la situació problemàtica del canvi de model socioeconòmic i d’ús del territori que està afectant els valors patrimonials de l’espai natural i cultural. Les mesures de promoció de la Serra són un risc si paral·lelament no es limita el creixement turístic, i per això calen mesures específiques a la Serra i també mesures generals i estratègiques al conjunt de les Illes Balears.

Hem de valorar molt positivament que la Serra disposi avui d’eines legals i de reconeixement internacional, que la col·loquen en una situació privilegiada per avançar en la seva conservació i ús sostenible. Però per assolir aquesta millora cal una major implicació administrativa a diferents nivells, ja que si en canvi la intervenció de Govern i Consell es limita fonamentalment a la seva promoció i a potenciar el seu ús turístic podem preveure un futur amb una important pèrdua de patrimoni natural i cultural.