Quantes vegades hem sentit a dir que Mallorca és un paradís? No hi ha dubte que ho és. És hermosa en els seus paisatges, és captivadora en el seu entorn, té platges d’aigües cristal·lines, aigües turqueses fotogèniques com no n’hi ha d’altres. Però no tothom que viu en aquest paradís pot gaudir dels plaers de la vida vacacional. No tothom que hi viu es pot delectar amb els fruits que els seus arbres florits n’atorguen.
Paradís és una obra contada a quatre veus, les quatre veus protagonistes d’aquest relat en forma de road movie: na Joana, el cap pensant del pla, en Sebastià, el capellà víctima a priori d’aquest pla, en Pepe, la mà executora del pla i en Kevin, el fill de na Joana i en Pepe i objecte principal del pla. Sense ell res no és possible tot i que no sap ben bé com ha arribat a trobar-se en el centre de la història. Però Paradís és una història contada per un sol actor que desenvoluparà els quatre personatges que van relatant aquesta història divertida i emotiva des de quatre punts de vista diferents.
L’autor i l’actor que es fusionen en una sola veu. Un text contemporani, d'autoria mallorquina amb una muntanya rusa de recursos teatrals i una gran crítica social. Viatjarem pel "nostre paradís" a través d' una carretera plena de moments molt còmics, tendres i fins i tot tràgic-absurds que envolten la vida de 4 personatges. Un homenatge a través de l'humor i de l'absurd teatral a aquelles persones invisibles que per certes circumstàncies han de sobreviure dins d'aquesta terra.
Rafel Gallego, al Diario de Mallorca diu:
"Un monòleg precís, hiperbòlic per moments. Ben escrit i contat per un Sergio Baos que es multipica en escena, dirigit per en Xavi Núñez i produït pels valents del Somni. En mig de tanta palla mental i de " l'important és el procés" s'agraeixen relats dins els quals passen coses que pots explicar al sortir de la funció. Ficau dins un tassó de mescles a Forqué, Berlanga, Tarantino i Haneke, i vos sortirà una idea aproximada del que ofereix aquesta sort de road movie de perdedors, de somnis de polígon i de redempcions impossibles. Conté moments per a emmarcar"
