Gràcies per respondre, novament, a la crida de l’Obra Cultural Balear i de les entitats que donen suport a aquesta Diada. Moltes gràcies per voler fer part d’aquesta festa per la llengua nostra, la catalana, que s’estén de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Gràcies per fer part d’aquest epicentre de catalanitat que s’escampa per tot el nostre domini lingüístic.

Tornam a escriure un pàgina esplèndida en l’extens i fruitós diari de ruta per la recuperació lingüística i cultural de l’arxipèlag. I un cop més, ho feim de manera rotunda i exemplar, pacífica i alegra, com correspon als pobles que estimen i valoren les seves arrels, el seu patrimoni i la força indestructible de la seva gent.

I som aquí que festejar-la, a aquesta llengua nostra; per celebrar que seguim parlant com ho feia el mestre Ramon a qui hem de conèixer molt més del que el coneixem per apropar-nos sense recança a la seva obra. No trobarem ningú que representi millor la grandesa i l’excel·lència del parlar que agermana els Països Catalans.

La paraula és l’arma més poderosa, deia Ramon Llull, i ens convé més que mai, i sobretot ara, fer-li cas. Hem de parlar molt i clar, i sempre i per tot en català. Sense complexos i sense por; d’habitud i amb naturalitat. A través de la paraula que diu qui som, hem d’encomanar a tothom l’amor sense mesura per la nostra expressió genuïna i a través de la qual ens relacionam  amb el món des de fa prop de vuit-cents anys.

I a través d’aquesta parla nostra estesa com cal i es mereix per tot el seu domini, hem d’encomanar, també, l’estima sense trava ni treva per la nostra terra voltada de mar; per aquest país, per aquest poble nostre que no pot suportar més l’espoli generalitzat que pateix ni el colonialisme amb què el tracta l’estat des de fa tres segles.

Som aquí, també, per commemorar i festejar els 30 anys de la Llei de Normalització Lingüística, una fita important perquè, a través d’ella, la llengua catalana, la nostra, esdevenia des d’aleshores la llengua de l’administració pública i es preparava per convertir-se en l’eina bàsica de la cohesió social. En 30 anys hem avançat, certament, però som molt lluny, encara, de l’objectiu final.

Hem fet camí, sí, però s'ha actuat molt més intensament en aturades i en retrocessos que no en progrés. El balanç, per tant, és magre.

De fet, fa tot just un any que tancàrem la legislatura negra, la pitjor que ha patit l’arxipèlag en tota la seva història d’ençà de la mort del dictador. Durant 4 anys, bé que ho sabem, s’ordenaren i s’executaren els atacs més despietats en contra dels nostres drets lingüístics. I precisament avui fa un any i quinze dies, en aquesta mateixa plaça, férem un sí rotund a favor dels drets socials, lingüístics i culturals. Amb aquell sí clamorós aconseguírem fer fora el govern de la indignitat. I d’això, també avui en feim manifestació.

D’aquesta festassa que celebram ara i a partir dels cors quadribarrats que hem elevat i tornarem a elevar com a mostra del nostre compromís amb el signe major del nostre poble, en demanam als nostres representants polítics un desig que esdevé clam: volem més iniciativa, més valentia i més recursos per complir i fer complir la LNL. Invertir en política lingüística és invertir en cohesió social, de la mateixa manera que invertir en cultura equival a apostar per l’apoderament col·lectiu. I un poble culte és un poble lliure.

Els demanam que s’assegurin els nostres drets lingüístics i que s’actuï en aquells àmbits on el català no se sent ni amb la potència ni amb la intensitat exigibles, o injustament el fan callar. Els demanam que s’esforcin a visualitzar molt més la nostra llengua en tots els espais públics i de relació; a treure-la de la secundarització en què viu desnodridament. Els demanam amb la màxima vehemència que, com ordena la pròpia LNL en el seu article 1, creïn la consciència social sobre la importància del coneixement i l'ús de la llengua catalana per tots els ciutadans.

Si així ho fan, com esperam i desitjam, hi trobaran, com sempre, la complicitat, la força i la gent de l’Obra Cultural Balear i de tota la seva òrbita. Si no, ja saben que aquesta entitat mai no cessarà en la reclamació del tractament just i digne que es mereixen la nostra llengua i cultura. Ni dimitirà mai de mai del seu compromís en ferm amb el país, amb el nostre poble i el seu dret inalienable a decidir el seu futur.

Seguim la festa, celebrem intensament aquest any lul·lià per excel·lència tot recordant, com deia el Mestre, que “no viu qui no dóna”. Així doncs, donem-ho tot per Mallorca i per les altres Illes i podrem viure plenament, digna i lliure la història.

Ànims, confiança i molt de coratge per no defallir mai!