L'alcalde de Capdepera es creu Déu i amb aquesta creença porta a terme una política sectària cap a la ciutadania que no pensa com ell o , més senzillament , com ell vol que pensin . La seva actitud és totalment deplorable i molts de ciutadans es troben indefensos i no se senten representats per la màxima autoritat local.

El seu procedir col·locant una samarreta verda a la façana de l'ajuntament, en contra de la voluntat d'alguns membres del seu equip de govern, demostra que només vol ser l'alcalde dels que pensen com ell en l'assumpte del TIL, i que la resta de ciutadans no li interessen i, per descomptat, tampoc els vol representar. És acceptable moralment coaccionar a persones o companys de l'equip de govern per no pensar com ell? Evidentment, no ho és de cap manera, ja que en democràcia, la prioritat és respectar la llibertat de pensament i d'expressió.

El Sr Fernandez hauria de recordar, en primer lloc, que ni tan sols va ser el candidat del seu partit. En segon lloc, hauria de recordar que és alcalde per presentar una moció de censura. En tercer lloc, que segueix sent alcalde per la covardia demostrada pel que fins fa poc era el seu únic soci de govern que, en virtut del que es pactar quan van presentar la moció de censura conjunta, avui tindria que tenir la vara de comandament de la Corporació. Almenys el Sr Llull no ha mentit ja que tampoc va ser el candidat del seu partit.

L'actual legislatura és la més convulsa de totes les que recordo, s'han produït dues dimissions de la candidatura del PSOE i dues de la de UCAP, però la cosa no acaba aquí, ja que el Sr Fernandez mou les peces del govern al seu lliure albir i interès, destituint del càrrec de tinent d'alcalde a un membre de UCAP per donar al regidor incorporat d'ES GRUP i tot això com si res passés, com si fos el més normal del món polític. Lo que més crida l'atenció a la ciutadania a la qual no vol representar l'actual alcalde és que fins i tot li retira la confiança a una regidora del govern, la destitueix d'un càrrec i li retira el seu sou i UCAP no diu res, com si el gat els hagués menjat la llengua i no poguessin parlar. Altres temps això no hauria passat.

Ja estem cansats que ple rere l'altre les seves mentides siguin les respostes i, el que és pitjor, que se les creuen. En l'apartat de preguntes ja tenim clar que ens menteixen, però bé nosaltres prenem nota d'això, i ja vindrà el moment en què se'ls caurà la cara de vergonya, si és que tenen.

La seva nul·la vocació de servei públic es veu a les clares i ha quedat prou patent amb l'entrada del Sr Melis en el si del govern municipal.

D. Mateu Melis va anunciar que acceptava l'oferta d'entrar a formar part del govern municipal per ventilar la sala, aportant nous aires, noves il·lusions i moltes ganes de treballar pel nostre municipi. Ara bé, ens preocupen molt les últimes declaracions del Sr Melis, quan diu que, a partir d'ara, els draps bruts s'han de rentar a casa i no en el plenari; Quin miracle ha obrat l'alcalde sectari perquè D. Mateu Melis hagi perdut força abans de començar a treballar en el document que va posar com a condicions irrenunciables per entrar a formar part de l'equip de govern?. Tanta bugada ha trobat per fer Sr. Melis?.

Entenem que a partir d' ara hi haurà més obscurantisme i més demagògia. El Partit Popular és l'única força política que haurà de treure els draps bruts al carrer perquè el ciutadà s'assabenti del que es cuina en el govern municipal. El Sr Fernandez té a la mà les eines necessàries perquè ningú del govern surti fora del test i coarta, amb l'ajuda d'informes tècnics o del pla d'ajust pressupostari, qualsevol iniciativa que delimiti la seva hegemonia a l'ajuntament. Serà capaç el Sr Melis de canviar aquesta tendència?.

Churchill deia que "la democràcia és la necessitat de doblegar-se de tant en tant a les opinions dels altres". És clar que aquesta no és la voluntat del Sr Fernandez ja que l'únic que li interessa és deixar passar el temps que falta per acabar l'actual legislatura i intentar treure el màxim rèdit polític personal, fagocitant als seus socis de Govern amb el seu ple consentiment, donant l'esquena a tots aquests ciutadans que ell mateix ha decidit no representar, a tots aquells que no convergim amb el seu sectarisme.

Joan Ferrer