En un article previ en aquesta revista digital, l’editor de la carta demana informació sobre la finalitat i l’objectiu de la campanya, i dóna per fet que els ciutadans estan acostumats a l’anàlisi d’anuncis que són bons o dolents. Però precisament aquest és el problema, que les coses no s’han analitzat. La demostració és condemnatòria: l’exemple, quan un ho mira amb fredor, és que un lloc turístic com Cala Millor, durant molts de mesos de la temporada i la pretemporada, veu com van i vénen autobusos i més autobusos, amb  clients de mitjana edat, de diferents nacionalitats, amb un poder de compra mitjà-alt, que omplen terrasses de famílies amb nens feliços... I al nostre poble un autobús, i després de dues hores un altre...  Per què no ho intentem analitzar? Per què l’àrea de Cala Millor té tant d’èxit? Potser és perquè l'àrea és emblemàtica, bonica, amb la millor platja i el millor servei?  Jo no ho crec, i sense crear controvèrsia i amb tot el meu respecte per aquesta àrea turística, no pot ser per les platges o el lloc, ja que les cales i platges de Capdepera són molt més boniques, amb els seus paratges naturals, les seves zones de boscos de pins, els seus sistemes dunars únics, la seva diversitat de cales i aigua cristal·lina..

Però, si no és per això, aleshores, quina és la raó? Una vegada més, analitzem. Tenim una àrea deplorablement abandonada, amb soroll, carrers bruts, la clientela pseudoballermànica vomitant pels carrers, el consum incontrolat de begudes alcohòliques en els carrers, gots de vidre pertot arreu, borratxos vagant pels carrers, la música dels locals i bars massa alta i els decibels que es barregen en dos metres quadrats. De dia, el mateix: a la platja amb begudes y “sub-whoofers”... I així podria seguir, amb exemples, i omplir com a mínim dos fulls més de paper! Cala Millor, Cala Bona, Alcúdia, Santa Ponça, Peguera, i els altres, clientela familiar, els pares i els nens, la gent de mitjana edat, gent jove amb ganes de vacances, de muntar a cavall, de fer senderisme, de nedar i gastar a les botigues... I en temporada baixa, adults que estan interessats en la cultura, la gastronomia...

I nosaltres, què tenim? Els rens de Santa Claus de vacances, els melancòlics del carnaval de tot l’any, els troglodites amb la defensa de goma, les hawaians amb faldilles de palla, el "espartacos" encadenats per soldats romans en el seu següent intent d’invasió, el "polizei" amb vestit de combat, condons itinerants, etc. 

Però en aquesta amarga descripció no es tracta de culpar a ningú en particular, i sí a tothom, a cada una de les persones en el seu entorn. Que en primer lloc cadascú escombri davant de la seva porta, que cadascú s’analizi a si mateix: la meva promoció turística és deficient, la música està massa forta, he deixat entrar a un menor d’edat, no he tractat bé el meu cavall, vaig parlar de mala manera amb aquest senyor, l'espectacle ha estat terrible, i vinga, obro una altra pizzeria, el gelat és vell i no té gust, he deixat que els clients sortissin amb tassons, el bufet és mediocre, el meu personal no és simpàtic amb els clients, venc  drogues, el meu producte no és bo, aquest carrer sense escombrar, vaig llançar al meva aigua bruta al carrer,  davant de la meva porta és com un abocador... Crec que cada persona ha trobat alguna cosa amb què identificar-se, i si no és que he oblidat alguna cosa! 

Però analitzem una altra vegada! Canvis? És clar, però per canviar hem de canviar el nostre xip, i això és cosa de tots! I n’hi ha molts pocs que vulguin canviar el seu xip!

El que un ha sembrat és el que recull!

Bernard Boutique