Miquel Estelrich Bestard
Pocs dies després de les eleccions generals del passat 20 de novembre, vaig enviar una carta aquí mateix per donar una opinió meva dels resultats electorals. La vaig titular "Carta als votants del PP". Allà vaig voler fer com una reflexió per a entendre un poc millor què passa pel pensament del votant d’un determinat partit quan dóna el seu vot a un altre, pensant que ells ho faran millor, que és exactament el que ha passat, a parer meu, en les darreres eleccions generals. Ara bé. Estic ben segur que molts dels que varen donar el seu vot al PP estan molt decebuts per tot el que està succeint en el panorama social. Crec que quan els votants del PP veuen totes les traves i dificultats que posa en l’àmbit social estan com un poc empegueïts interiorment de defensar públicament les politiques del PP. Vull dir que encara que un no digui directament a qui vota pot defensar les seves politiques.
Jo voldria saber si quan els votants del PP que no se sentien de dretes plenament i que esperaven una nova vinguda del Messies, per dir-ho d’alguna manera, els donaren el seu vot en les passades eleccions, a part que ja donaven per fet la seva victòria, esperaven una reforma laboral com aquesta recentment aprovada o uns atacs cap a la llengua de les Illes Balears, per posar només un parell d’exemples.
Precisament, un d’aquets exemples és el que m’ha fet escriure una altre vegada una carta als votants del PP. Em referesc a la reforma laboral, tan rebutjada pertot arreu, com es va veure el passat diumenge. Una reforma laboral que fa veure una cosa però és totalment l’altra. On volen fer veure que els empresaris tendran més facilitats per a contractar (pareix que ara serà com una obsessió el contractar), al mateix temps diuen que es podran acomiadar treballadors si l’empresa té pèrdues o no té beneficis, sense cap indemnització. Fins i tot ells mateixos ja reconeixen que la reforma per si mateixa no crearà ocupació, però sí que farà perdre por a contractar. És una reforma que promociona la precarietat laboral, per molt que ho vulguin amagar. Una reforma que està totalment pensada per defensar els drets dels empresaris i fer-los superiors als dels treballadors.
Hi ha declaracions que escarrufen, com les que va fer un tal José Luis Feito, de la CEOE, en què insinuava que el PP acabarà eliminant les ajudes de l’atur, i posava com a exemple que és totalment inconcebible que, en qualsevol país de la Unió Europea, un aturat rebutgi la feina que els serveis públics li trobin, encara que hagi d’anar a Lapònia a fer feina. No us enganyeu, votants del PP, en Rajoy acabarà suprimint les prestacions als aturats, més prest que tard, i farà que els aturats se sentin culpables de no tenir feina; seran ells els culpables de no tenir feina, i no les empreses. Si els empresaris ja posen l’ull damunt les prestacions, o més tard o més prest les acabaran suprimint.
Vosaltres us esperàveu tot això? Vull deixar ben clar que aquesta carta no és una critica ni una befa per haver votat el PP, sinó que, en comptes de saber com estan les coses, quan els donàreu el vostre vot us esperàveu una sortida com aquesta, i si ho sabíeu voldria tenir clar que, en efecte, aprovau les seves politiques de retallades de drets socials. Res més.
L’herència de Zapatero serà la frase de l’any. Tot ara serà culpa de Zapatero. Que deixin fer Zapatero, que ja no hi és, ni farà feina per a l’empresa privada ni es jubilarà als 67 anys, i en canvi tendrà un sou vitalici. Ara és Rajoy qui mana, i molts dels aturats de principis d’any ja són del seu Govern.
