Un dia de la setmana passada, no record quin, a una emissora de ràdio es feia una entrevista al batle d`Inca sobre diverses qüestions. Una pregunta que li va fer l`entrevistadora va ser quina era la seva posició al voltant de la polèmica del català dins el seu partit (PP), i el senyor Rafel Torres, que així s‘anomena el batle, es revestí de coratge i, marcant distancies amb Toni Pastor (aquest sí, que ho té cla), digue: “És clar que defens el català –jo li dic mallorquí–, i si un mallorquí tancat d’un poble tancat, que no pot expressar-se en castellà (espanyol), té dificultats per fer-se entendre, ha de tenir l`oportunitat de ser atès en la seva llengua”.

Vet aquí amb quines mans estam. Segons aquest senyor, l’administració únicament ha de parlar en català quant la incapacitat de l’administrat per la parla espanyola sigui manifesta i es farà l`esforç gegantí d’atendre’l en la seva pròpia llengua.

Això només passa en una direcció, ja que si la incapacitat és al contrari, el fet de no saber-se expressar en català es converteix en un avantatge, ja que l’administració s’estalviarà traductors per als mallorquins tancats de pobles tancats que no són capaços de fer-se entendre a la seva pròpia terra.

Moltes gràcies, senyor Torres, per la seva deferència cap a la parla de Mallorca, i no passi pena, serem suficientment  oberts per a fer-nos entendre i sentir a la nostra terra.

Joan Terrassa Lliteres