Amic Colau, en referència a la teva carta criticant el Pregó del Carme, vull dir-te públicament que no la compartesc. Evidentment, pots manifestar lliurement la teva opinió, no en faltaria d'altra, però no compartesc les teves crítiques.
   Lluny d’entrar en una polèmica estèril i inútil voldria dir-te el que jo sent quan escolt els pregoners que a cada festa ens dibuixen les seves vivències.
   Primer vull dir que me pareix una gran idea que les festes del Carme, Sant Roc i Sant Bartomeu i el Mercat Medieval tinguin uns pregoners del poble. No me'n solc perdre ni un, i vull agrair als pregoners els seus esforços per contar-nos les seves vivències.
    Amic Colau, gent com tu, que heu conviscut, des de petits, amb els qui comparteixen experiències i records, potser tingueu elements de discrepància, diverses perspectives, valoracions divergents... no sé, un mateix fet es pot interpretar de moltes formes. Però jo  crec que hi ha una gran diferència entre un assaig històric i un pregó, molta diferencia. I s’hauria de respectar els qui comparteixen, amb els seus conciutadans, les seves vivències i records
   A mi em fan un gran favor. Pel fet de ser un “foraster” arrelat a Cala Rajada, crec que amb unes arrels profundes i sòlides,  valor molt que gent com en Vicenç Nadal, En Buti, na Joana Colom, mestre Tomeu Carbó..., i tants d’altres, comparteixin amb mi les seves memòries. M’ajuden a crear llaços afectius amb la societat en què he decidit viure.
   Anar a una conferència de Pep Terrassa, Toni Coix, Bel Moll, Maria Massanet o Gori Rexach, m’ajuda a conèixer les arrels de Capdepera. Anar a escoltar els pregoners m’ajuda a crear i fermar lligams amb aquesta terra i les persones que l’habiten.
   Un consell, si m’ho permets – encara que jo no sóc qui per donar consells  a ningú-, quan escoltis algú del poble a un pregó, o  a una conferència, pensa l’esforç de la persona que tens davant, les hores “perdudes” ordenant i redactant els seus pensaments, pensa en el que  m’aportaran de nou, quina fibra del record aconseguiran activar... Jo ho faig així i sempre he trobat motius de gratitud.
   Així doncs, gràcies Pedro Morey, i a tots els qui et precediren, per compartir records, noms, vivències i sentiments que abans desconeixia i ara són un poc meus també.