Per damunt de qualsevol altra consideració, ell ha estat allò que tots hauríem de voler ser: una bona persona.

Els familiars d'en Vicenç volem expressar-vos tot el nostre agraïment, en aquests moments de dolor. Durant els mesos de malaltia que han precedit la seva mort, un temps que ell ha passat quasi sempre ingressat, entre la Policlínica, Son Espases i l'hospital de Manacor, ens hem pogut adonar de l'afecte, de l'estima profunda, que tanta gent sentia per ell. En Vicenç, en aquest període, ha pogut tastar l'aliment reconfortant de l'amistat que molts li heu professat, en correspondència, sens dubte, a l'amistat que ell també ha escampat generosament, abundantment, per tot on ha passat. D'altra banda, nosaltres, els seus familiars, els que hem estat més a prop seu durant d'aquests mesos, ens hem beneficiat de tantes mostres d'estimació cap a la seva persona, mostres que ens han ajudat a fer més suportable la nostra pena i ens han sostingut en l'acceptació d'aquest indefectible desenllaç.

En Vicenç se n'ha anat, però, com dèiem, darrere el seu pas per aquesta vida hi deixa una solada d'amics. Per damunt de qualsevol altra consideració, ell ha estat allò que tots hauríem de voler ser: una bona persona. I, a més, ha estat una persona absolutament compromesa amb el seu poble, des de distints vessats d'activitat. Dedicat professionalment, durant tota la seva vida laboral, a la caixa “Sa Nostra”, va ser un treballador íntegre i discret, en totes les destinacions on va prestar els seus serveis. Anys i panys, gairebé a perpetuïtat, va ser secretari del C.E. Escolar, convivint amb molts de presidents, amb molts de jugadors i entrenadors, amb tots els quals va exhibir aquella bonhomia que l'ha acompanyat sempre. Durant els darrers setze anys, ha estat l'ànima del grup de les Herbes de Can Planetes, aquesta modesta ONG local que tant d'agombol ha trobat sempre a “Sa Costa d'es Padrí”, la finca d'en Vicenç on sempre ha cabut tothom.

 Però, i molt especialment, en Vicenç, sense formació musical, ha estat un home de la música. Dotat d'una veu vigorosa i de gran força expressiva, el començàrem a conèixer cantant amb el grup “Sa Gavella”, i també amb la petita coral Verge del Carme, animant totes les celebracions religioses importants de la parròquia de Cala Rajada. I què dir de la Coral s'Alzinar? En va ser membre fundador i allà ha romàs 35 anys. A la corda dels barítons, ha estat un puntal molt mal de substituir, assumint, a pesar de la manca de coneixements específics, papers de solista normalment reservats a professionals. El recordarem sempre de tantes actuacions en què la seva veu s'ha alçat poderosa i ens ha posat la pell de gallina. Sense ell, l'”Oh happy Day” no serà el mateix. A més, una absoluta majoria d'aquests 35 anys, en Vicenç ha estat president de la Coral, a la qual s'ha dedicat sense reserves, sempre fent costat a n'Elinor Gómez, la directora. En les darreres eleccions, ja malalt, se'l va nomenar president d'honor de la formació, i amb el vestit de cantaire i l'escut en el pit ha estat enterrat.

Se'n va una gran persona, mentre la roda de la vida i de la mort continua donant voltes. Se'n va una d'aquelles persones que, quan moren, ens deixen un esboldrec a l'ànima que ens sembla impossible de recompondre. I se'n va una persona que, a més, deixa un esvoranc en el poble, a la societat que l'ha agombolat i a la qual ell ha dedicat molts dels seus millors esforços. Comentàvem amb amics, aquests dies d'ofuscació, que aquestes situacions, per molt que les intentem racionalitzar, sempre ens agafen amb el peu canviat i ens quedam a la deriva.

Com diu la cançó, trobarem a faltar el seu somriure, però, amb tota seguretat, haurà de caure molta pols sobre el camí per on transitam perquè s'esborrin el record i la petjada profunda d'en Vicenç.

Una vegada més, en nom de la família, moltes gràcies, amics.