El cap d’un llegum i l’estesa de la bandera de Mallorca, que fou desplegada i col·locada a lloc visible, com a patent reivindicació eclesiàstica, per part del capellà que presidia la “Misa del Rocío”, sobre l’escenari a la plaça dels Pins – el qual va recordar que mallorquins i peninsulars, residents tots al nostre poble, formen una sola unitat, i qui així no ho vulgui entendre és un “cap d’un llegum“ (que aquest escrivent no vol concretar, per no ofendre certes sensibilitats,  malgrat haver-se pronunciat al començament de l'acte religiós) –, a més dels entusiasmats crits de “¡Visca la regidora!” ( traduïu-ho, per favor, al castellà), constantment repetits pels andalusos reunits sota la “carpa” allí  instal·lada, varen sorprendre, és un suposar, festivament i alegrement, a jutjar per les continuades peces “rocieras” que allí es cantaren, dilatant la cerimònia, a més d´un que pensava què això, a Cala Rajada, no semblava possible.  I és que una “Feria sevillana”,“noches flamencas”,“ Chorus Gay Festivals”  i altres esdeveniments, bauxes, divertiments i parafernàlies que amb tanta cura la regidoria de festes (i també de cultura?)  ens ofereix, de tan en tant, evidencien que, efectivament, som un municipi europeu, al manco “español”.  Res estrany, idò, les mostres d’agraïment dels andalusos, en presència del senyor batle, a la “señora concejala, doña Carmen Corraliza”. De tal “guisa” – faisó –  és ben segur que també “es fa poble”.

UN QUE VA ANAR A MISSA