Senyor Suárez:
Sí, certament és vergonyós i penós. La dèria malatissa d'aquesta revista o fullet anomenat "El Erizo Negro" d'atacar tot allò que no combrega amb la seva forma de veure les coses no té límits. Primer de tot vull deixar clar que jo no sóc ningú per dir si vostè té o no raó en les seves ferestes crítiques contra l'Associació Cultural Cap Vermell, ni molt manco amb el suposat problema que vostè va tenir amb en Pere Cortada, arran del text que, segons vostè, li va esser rebutjat de males maneres del concurs que es convocava. Jo no hi era i no puc dir res. Ara bé, vostè tampoc, pens, no ha donar la seva versió a l'esmentat fullet com si fos la veritat absoluta. Aquí tothom té raó i tothom està equivocat fins que no es demostri el contrari.
Si vostè, bonament, va enviar aquest relat (que sincerament i personalment puc dir que no està gens malament) tal com està redactat al fullet, va incomplir una base del concurs. Està escrit en castellà i vostè sap ben bé que a Cap Vermell només es publica en català, de la mateixa manera que en el seu fullet es pública en castellà, així de simple. Que en Pere, segons vostè, el va insultar i maltractar crec que no és el problema que hi ha darrere això. El problema rau, per molt que ho vulgui negar, en l'idioma.
Com he dit al principi de la carta, el senyor redactor de l'esmentat fullet és tot un especialista en aquesta temàtica. Cert és que de les seves crítiques no se'n lliure ningú, uns menys, uns més. Però en les crítiques que tenen a veure amb l'ús de la llengua catalana i sobretot dels qui la defensen, aquest senyor té una dèria malaltissa que només ell pot entendre. És un sense viure, una necessitat d'insultar, menysprear, tergiversar, confondre, malmenar..., i aplaudir tota llei i tot allò que vagi en contra de la cultura mallorquina i la de qui la defensa. Fins i tot, al setmanari que dirigia abans de dirigir aquest altre en què vostè se sent tan a gust, tenia i té un col·laborador feixista declarat, que cada divendres feia ús, i encara en fa, del seu cinisme, escrivint autèntics desbarats que són un insult a la intel·ligència del lector que no pensa igual que ell. Dic això perquè quan dóna a conèixer la notícia del seu problema en el seu fullet, com és habitual en ell, ho fa com si fos una arma que llança al seu adversari, jas polèmica! No cal dir que, de la manera que ho conta i ho publica, ell creu incondicionalment la seva versió dels fets i fa d'altaveu als maltractats per raons lingüístiques. M'agradaria, a veure, com a catalanoparlant que sóc, si qualque vegada tengués un problema similar al que suposadament va tenir vostè, però a l'inrevés i anàs a ell, a veure com em tractaria. No es confongui, no tengui tant d'odi a allò que és diferent a la seva forma de pensar i veure les coses. Una cosa li puc assegurar: si segueix llegint articles i notícies tan palesament agressives, que només cerquen la polèmica, podria esser que fos un bon col·laborador seu. Per acabar, vull afegir que jo només conec en Pere Cortada de vista, no personalment. Només sóc un lector que em sent més identificat amb el que es publica per aquí que no per altres llocs, de la mateixa manera que ho fa vostè a “El Erizo Negro”. Aquesta carta no és una defensa ni crítica a aquesta nova polèmica. Simplement una opinió.
---------------------------------------------------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Ens reiteram en el nostre comunicat anterior en relació a aquest assumpte: l'escrit del Sr. Suárez no va ser admès a concurs perquè no se cenyia a les bases que, en primer lloc, especificaven clarament, pel que fa a la llargària: "Escriu un microrelat amb 321 caràcters". L'escrit en qüestió no complia aquest requisit. I punt. No hi ha res més. Atiar una polèmica sobre aquest afer denota, simplement, ganes de posar en entredit, sense cap fonament, l'actuació del nostre col·lectiu. Per què?
