per Felip Esteva
Després de llegir algunes vegades la carta publicada a aquesta web titulada “On volem anar” encara no he pogut esbrinar si és una crítica al Bloc, a UNITAT, al PSM o a tot una mica. Però be, ja que l’anònim autor demana explicacions crec que dintre de les meves humils possibilitats li puc aclarir una mica la situació que almanco per a mi mai havia estat tan clara.
Per una part crec que no és molt mal d'entendre que tots els partits nacionalistes s'hagin ajuntat per treure un diputat a Madrid, només això, un diputat que defensi els interessos de les Illes, interessos que en aquestes eleccions no són ni de dretes ni d'esquerres, són simplement millores per a tothom, per als de dretes, els de centre i els d'esquerres. Rompre el bipartidisme amb una candidatura unitària de centre-esquerra (única possibilitat real i coherent de fer-ho) i fer sentir la veu independent de les Illes a la "capital" de les colònies és l'únic que ens ha d'importar. Quan tinguem resolta la subsistència del País, després ja discutirem el sexe dels àngels, amb partits diferents, de colors diferents. Però mentre no sigui així crec que hem de remar tots junts cap a la subsistència i la dignificació del nostre País.
Que els crispadors i els crispats s’hagin ajuntat tampoc és mal d’entendre ja que en aquestes eleccions hi ha hagut una confluència d’estratègies i el PSM ha entès que el futur passa perquè tots els nacionalistes sumin per fer front a la capoladora PPSOE. Per fer front a “Madriz” no hi ha altra camí, ens agradi o no. El resultat d’aquesta confluència d’estratègies ha estat un programa progressista transversal que ens representa a cada un dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs.
Tirar la feina als fems és fer-ne per no tenir representació, això és tudar el temps i malbaratar energies. El nacionalisme a les illes te prop d’un 25% de suport, per tant hem de fer feina per treure la màxima rendibilitat a aquest 25%, i com ho podem fer?: doncs, com ho hem feta ara, ajuntant-nos tots els nacionalistes, deixant de banda els colors i les coses que ens separen i collint el millor de cadascun. Aquesta és la primera passa per tirar endavant un projecte que amb el temps s’ha d’anar consolidant. Crear una sola força nacionalista no serrà una tasca fàcil, trobarem moltes dificultats pel camí, però si han estat capaços de fer-ho a Canàries, Navarra i Galícia, per què no ho hem de poder fer nosaltres? Després de les eleccions, si es treu el diputat, aquest camí serà molt més senzill i bo de passar; si no es treu el diputat, la cosa es complicarà una mica més, però l’important és haver engegat el projecte i donar-li continuïtat.
Això de la cadira supòs que ho dius per en Sampol. Bé, d’aquest senyor en podríem escriure pàgines i més pàgines, algunes de més bones i altres de més dolentes, però no ho faré. En Sampol, com a persona amb sentiments i sentit crític, també s’adona dels seus errors i és capaç de rectificar. I crec que la rectificació és més que evident des del moment que accepta ser el líder d’una candidatura ideada i proposada pels seus antics companys d’Entesa i secundada pels seus eterns enemics d’UM i ERC. En Sampol va ser nomenat cap de llista amb el consens de cada un dels partits que formen la coalició, per tant, no hi d’haver ni una sol dubte de la seva credibilitat i representativitat. Ell ha de ser la veu, la cadira, i l’ànima de les Illes a “Madriz”. I ara tenim la gran oportunitat de fer saber als espanyols que això no son unes colònies submises i derrotades, no la podem desaprofitar. Així que diumenge tots a votar UNITAT, tots a votar en Sampol i na Margalida Miquel.
Felip Esteva Castro
